Una sentència obliga el consistori mataroní a pagar prop d’un milió d’euros en concepte d’indemnització en relació amb una llicència d’obres d’ampliació de la residència que l’entitat gestionava a l’Esplanada i que va haver de tancar el 2018.

Pancartes a l’edifici on hi havia la residència

El jutjat contenciós administratiu número 5 de Barcelona ha condemnat a l’Ajuntament a indemnitzar amb 976.220,72 euros més els interessos legals la Fundació Mare Nostra, que fins al 2018 gestionava una residència per a la gent gran en un edifici d’habitatges del carrer de l’Esplanada. El jutjat ha acceptat el peritatge fet per l’Ajuntament, sis vegades inferior al que reclamava la Fundació Mare Nostra.

La indemnització s’ha de pagar en concepte de responsabilitat patrimonial, ja que l’entitat va realitzar obres d’ampliació de la residència en virtut d’una llicència atorgada per l’Ajuntament al 2010 que comptava amb el  vistiplau de la Generalitat respecte al projecte presentat. L’any 2013 aquesta llicència va ser anul·lada arran del contenciós presentat per la comunitat de veïns de l’edifici, sentència confirmada pel TSJC al 2016. Dos anys més tard, el mateix TSJC va obligar, en execució de la sentència, a tancar tota la activitat que no s’ajustés a la llicència que la residència tenia abans de l’ampliació, i que datava del 2009. Finalment, la residència va acabar tancant al 2018 per manca de viabilitat de l’activitat en haver-se d’adaptar a les noves normatives.

La sentència, que és ferma, accepta el peritatge presentat per l’Ajuntament respecte al perjudici reclamat, en concret per les despeses del projecte i el valor de les obres que no van ser aprovades com a centre de dia per a 25 places. La Fundació Mare Nostra reclamava que la indemnització pugés a 6.278.561,89 €, valoració que ha estat desestimada pel tribunal.

La Fundació Mare Nostra va desenvolupar l’activitat de residència al número 80 del carrer de l’Esplanada des de 1981 i fins al 2018. La convivència de l’activitat amb la comunitat de veïns sempre va ser complicada, principalment per sorolls i altres molèsties que van acabar derivant en la via judicial amb diferents recursos presentats per alguns d’aquests veïns.

Malgrat estar reconeguda per la Generalitat, la residència no va disposar de cap llicència d’activitats fins al 2009. Des del principi, l’Ajuntament va mantenir converses i negociacions amb la Fundació per intentar trobar una solució a les diferents situacions irregulars que s’anaven plantejant –al 1997 se’ls va cedir terrenys municipals per propiciar un trasllat que no es va produir a causa de l’elevat cost de construcció d’un nou edifici en el lloc proposat.