El canvi climàtic, una evidència per la comunitat científica, és negat per alguns dirigents de diversos països. Potser per això en actes com la Cimera del clima COP25, celebrada a Madrid el desembre de 2019, no s’arriben a grans acords per emprendre accions globals.
Malgrat ser un problema d’abast mundial, la ciutadania i les administracions locals poden fer petits passos per frenar el canvi climàtic, per exemple tractant la conservació del medi ambient com un dels eixos vertebradors. Ara bé, volen i poden fer-ho? Repetidament veiem imatges de massificació en espais naturals: allaus de boletaires cada tardor, rius plens de banyistes en zones prohibides durant l’estiu, cues de persones a l’espera de coronar cims mediàtics… Durant el pont de l’11 de setembre d’enguany, la Pica d’Estats, sostre de Catalunya, va ser notícia no només per la quantitat de gent esperant fer-se la foto dalt del cim, sinó pel nombre de cotxes aparcats fora dels espais habilitats.
El Parc Natural de l’Alt Pirineu veu urgent aplicar mesures restrictives. Com? No és senzill trobar un encaix que complagui als diversos agents i equilibri l’oci i la preservació del medi ambient. En aquest cas concret, la regulació de l’accés depèn de la voluntat de particulars amb interessos propis. És bàsic implementar polítiques de turisme sostenible i d’educació ambiental que la població respecti, que requereixen d’una assignació pressupostària no contemplada.
És necessari entomar el mea culpa en el paper dels mitjans de comunicació i la difusió d’indrets menys concorreguts. Pretenen descongestionar zones massificades o bé penjar-se la medalla de ser els primers a descobrir indrets idíl·lics? Paratges que s’acabaran destrossant per l’afluència massiva i per l’aplicació de mesures de sostenibilitat dubtosa. El Congost de Montrebei ho exemplifica.
Cal regular, cal educar, cal conscienciar. Activitat de lleure no eximeix del respecte al medi, però per moltes (o poques) mesures que es prenguin, mai no plourà al gust de tothom.
Elisabet Cassà