Avui, quan escric aquestes línies, em passen pel cap nombrosos pensaments. La tarda és freda, el cel està ennuvolat i deu ser per això que un cop i un altre em surt la paraula MAI /NUNCA.
Hi heu pensat alguna vegada en aquest adverbi? Mira que és lleig i negatiu, paraula totalment negativa. Quants cops l’utilitzem? Jo crec que molt sovint….
mai ho faré,
no toquis mai més això!!!
mai més ajudaré algú…..
mai confiaré amb tu…..
mai més confiaré en els polítics
no et vull veure mai més…..
no vaig mai al teatre…
……
En fi! Podeu fer-ne vosaltres tantes frases com vulgueu, la negació i el pessimisme l’acompanyen, és la seva raó ser. Per tant podríem dir que acompanya un estat d’ànim, l’actitud de la persona que la fa servir.
Aquests dies sento parlar de la immersió lingüística a l’escola, i, hi ha gent que diu que MAI s’hagués d’haver fet, que és una aberració, com poden pensar això? Molts d’ells han crescut amb les dues llengües, tant mal els hi ha fet? O tot és una actitud política que MAI s’hauria d’utilitzar, perquè l’escola és fonamental per un país i com més llengües aprenguin millor.
Per què s’ha de fer de la llengua una arma política?
MAI ho entendré.
Com he dit, el pessimisme és aclaparador, però també penso que li podríem donar la volta, ja que es tracta d’un pensament i d’una actitud personal…
mai deixaré d’estimar-te…..
mai t’oblidaré….
mai més cauré en aquests errors….
no havien tingut mai tanta sort…..
no deixis mai de confiar en els teus amics…
MAI més utilitzaré la llengua Castellana o Catalana com a instrument polític.
Albert Geronès