Mentre noves dades qüestionen que la COVID es transmeti per tocar superfícies infectades, els parcs infantils segueixen tancats a Mataró. Una educació que ja té protocol per evitar els llocs tancats i a on els contagis van disminuint. La polèmica de l’automostra de les PCR nasals a les escoles a partir de l’ESO ha fet rectificat a Educació. Seran els sanitaris i no els professors qui supervisaran les automostres
Bars i restaurants tancats o reduïts a la mínima expressió, comerços al 30%, confinaments nocturns i perimetrals, però l’educació viu un món a part. Classes presencials o mixtes i telemàtiques pels més grans. Grups bombolles i sense extraescolars, a no ser que es faci en el mateix centre educatiu. Grups confinats i l’última escapatòria de Salut, que els alumnes a partir d’ESO es facin autocontrols de PCR.
Això s’ha d’afegir que a Mataró des de ja fa molt de temps, els Parcs Infantils estan tancats amb cintes i brides. Un fet de l’obsessió dels polítics en temps de pandèmia. Molta gent es pregunta, per què aquesta fixació amb els parcs? Hi ha evidència científica que sostingui el tancament d’aquests espais fonamentals per al desenvolupament de la infància?
Una de les possibles raons de tancar parcs infantils no és per culpa dels nens, sinó per les “aglomeracions” que es produeixen en aquestes zones. Una altra possibilitat és a aquesta mesura, té la seva arrel en el fet que al principi de la pandèmia es va creure que els nens podien ser “supercontagiadors“. Una hipòtesi que va ser descarta ja fa molts mesos. De fet, l’evidència actual assenyala tot el contrari: les taxes de transmissió en menors de nou anys són molt baixes.
Decisions errònies
Quan les decisions es prenen amb la base de la por, és quan es creix el problema. Això ho diu Heike Freire, docent, investigadora i referent internacional de la pedagogia verda. “No cal fer la vida tan segura com sigui possible, sinó tan segura com sigui necessari. Quan un decideix unes mesures ha d’estudiar la seva proporcionalitat i ser molt conscient que, si es passa de protecció, aquesta mateixa protecció pot tenir efectes secundaris i generar efectes col·laterals que la infància i la nostra societat pagarà durant molt de temps“.
Es pot arribar a entendre que l’ajuntament precinti àrees de joc infantil “si no poden garantir una correcta higiene i desinfecció” de les instal·lacions. Cosa que actualment es posa en qüestió si es pot transmetre per tocar zones infectades en un estudi de la Universitat Tufts de Massachusetts.
Noves dades qüestionen que la COVID es transmeti per tocar superfícies infectades
Segons ha publicat La Vanguardia, les restes del virus de la COVID19 que puguin quedar sobre superfícies dures com a poms de portes, botons de semàfors, caixers automàtics o assortidors de gasolina rarament són contagiosos, segons un estudi internacional liderat per la Universitat Tufts de Massachusetts dels EUA.
L’estudi, realitzat en l’àrea metropolitana de Boston, mostra que sol haver-hi restes del coronavirus SARS-CoV-2 en llocs públics quan hi ha una elevada incidència de la COVID19 en la comunitat. Però és excepcional que el virus sigui viable i es trobi en una quantitat suficient per a causar una infecció a qui toqui una superfície contaminada.
La recerca s’ha basat a buscar el coronavirus en dotze llocs públics de la ciutat de Sommerville entre març i juny. Segons els resultats presentats l’1 de novembre en el servidor medRxiv, el 8,3% de les mostres analitzades tenien restes del virus detectables per PCR. Els llocs on més sovint es va trobar material víric van ser un contenidor d’escombraries, on un 25% de les mostres van ser positives, i la porta d’una licoreria, on ho van ser un 15%.
Els autors de la nova recerca defensen en medRxiv que “la desinfecció de superfícies que es toquen amb freqüència és probablement útil per a prevenir possibles casos de transmissió per fómites; la desinfecció de mans després de tocar superfícies públiques pot reduir el risc de transmissió encara més“. Però recalquen que la probabilitat de contagi del SARS-CoV-2 per tocar superfícies contaminades “és més baix que per a altres patògens respiratoris“.
Les dades de contagi disminueixen als centres educatius.
Un 95% dels alumnes catalans han assistit de forma presencial als centres educatius en el pitjor moment de la segona onada de la pandèmia, que es va produir entre divendres i dissabte passat, i només un 5% van estar confinats. Des de llavors, en els darrers dies, la xifra d’alumnes confinats s’ha reduït en un 19%, fins a situar-se en els 65.665 del passat dimecres, cosa que suposa un 4,5% del total de l’alumnat.
Aquestes dades les ha fet públiques en roda de premsa la secretària general del Departament d’Educació, Núria Cuenca. De les dades, es pot concloure que hi ha una correlació molt gran entre la incidència de la pandèmia en el total de Catalunya i l’afectació en els centres educatius. “Amb les mesures restrictives de la mobilitat, hem vist com els indicadors comencen a ser positius i que això es comença a notar en l’educació. Per tant, el virus té un impacte a la societat igual que en el sistema educatiu“, ha destacat Cuenca.
Segons ha afegit la secretària general, “això ens confirma que les mesures que estem prenent a les escoles estan funcionant. Seguim sense tenir contagis intraescolars. Tots els contagis ens vénen de fora de les escoles“. Aquestes xifres, per tant, “reafirmen els estudis científics que conclouen que el virus té poca incidència en els infants i joves“, ha assenyalat Cuenca.
Per aquest motiu, ha afirmat Núria Cuenca, “preveiem que, en la mesura que els indicadors de la pandèmia vagin millorant, aquesta mateixa lògica seguirà en el sistema educatiu“. I ha recalcat que, avui dia, “més del 95% dels alumnes van a l’escola presencialment“, per la qual cosa, “estem garantint el dret a l’educació de la majoria dels nostres alumnes“.
Evitar els llocs tancats a les escoles
Educació ha publicat la primera guia de recomanacions de ventilació de tots els espais de les escoles. Un document on es concreta les mesures que s’han d’adoptar als centres amb relació a la ventilació dels espais. Segons ha avançat Núria Cuenca, la secretària general del Departament d’Educació, en roda de premsa el passat dimecres. En el protocol s’especificarà que “les portes i les finestres han d’estar obertes. Les finestres han de tenir una obertura mínima de 20 centímetres, entre 10 i 15 minuts cada hora lectiva“.
“Hem de recordar que la ventilació és una mesura complementària a les que ja hi ha establertes, i que ja estava prevista” en els plans d’organització de cada centre, ha afegit la secretària general d’Educació. “A la vista dels darrers estudis científics, hem convingut fer un document més concret amb relació a com els centres han d’organitzar o preveure aquesta ventilació, amb l’objectiu que els espais estiguin ben ventilats, i garantir la ventilació creuada, que és la que garanteix la renovació de l’aire“, ha explicat Cuenca.
Canvi en la forma de fer els cribratges a les escoles
La secretària general d’Educació ha donat detalls de com canviarà la forma de fer els cribratges a les escoles. Actualment, unitats mòbils de l’atenció primària es desplacen als centres per fer les PCR als alumnes. Amb l’objectiu d’alliberar la càrrega de treball dels CAP’s, ha explicat, a partir d’ara seran els mateixos alumnes qui es faran la prova, amb el guiatge dels docents del centre, que rebran una formació específica. Aquest canvi no entrarà en vigor fins que no s’hagi planificat aquesta activitat formativa.
Aquestes proves PCR seran en realitat una autopresa: això vol dir que seran els mateixos alumnes els qui es realitzaran la prova, que és una prova senzilla, amb el frotis nasal. Es tracta d’una prova diferent de la que s’empra amb la PCR tradicional, ja que no és un frotis nasofaringi. Aquí teniu el vídeo emès pel Departament a on es veu com s’ha de fer.
Polèmica de les proves automostra
La polèmica es va crear quan Educació va indicar que els docents serien els encarregats de vigilar les automostres. Aquesta decisió va aixecar molta polseguera i la seva oposició no solament dels mestres sinó també dels sindicats. Al final Educació ha rectificat i no farà supervisar als professors les PCR dels alumnes. Per garantir que el frotis nasal es faci correctament i que l’automostra sigui vàlida, es compta amb la supervisió de professionals sanitaris que ensenyen als usuaris com fer-ho i supervisen tot el procés.
La secretària general ha recordat que els cribratges a les escoles “és una de les mesures que ens serveixen per detectar els positius i evitar possibles contagis a dins dels grups bombolla“. Fins ara, des de l’inici de curs, ja s’han fet més de 330.000 PCR als centres educatius. “Volem continuar mantenint aquestes proves i, alhora, alliberar els recursos humans, que s’han de destinar a àmbits on la incidència del virus és més greu“. I ha conclòs: “hem de fer aquest pas de responsabilitat per poder seguir mantenint aquesta estratègia, que ens dóna molta informació i seguretat a les escoles“.
Ajuts de 20 milions d’euros per la suspensió de les activitats extraescolars
D’altra banda, la secretària general d’Educació ha anunciat una partida de 20 milions d’euros per a les entitats, empreses i institucions que s’hagin vist afectades per la suspensió de les activitats extraescolars decretada pel Govern en la resolució de la setmana passada com a mesura per contenir els contagis. Segons Cuenca, aquests ajuts, que es publicaran aquesta setmana, “han de servir per mitigar els efectes d’aquesta suspensió“. Cuenca ha recordat que, actualment, només es poden continuar celebrant les activitats extraescolars que es duguin a terme als centres educatius dins dels mateixos grups estables.
Pel que fa a la reducció de la presencialitat en els ensenyaments postobligatoris (l’altra mesura important decretada en l’educació), Cuenca ha recordat que té vigència fins a finals de trimestre, independentment de si l’evolució de l’epidèmia en els dies vinents és positiva o no. “Tenim molt present que qualsevol canvi organitzatiu en el sistema educatiu l’hem de fer estable, perquè els centres no poden estar canviant la seva manera d’organitzar-se cada setmana“, ha argumentat Cuenca.