Des del començament l’Hospital de Mataró ha estat amb un infrafinançament. I ara amb la COVID19 i l’elevada pressió assistencial s’ha afegit el desgast dels professionals. Un problema endèmic en el Consorci Sanitari del Maresme
Aquesta segona onada de la COVID19 a Mataró està sent molt complicada i qui més ha patit les conseqüències ha sigut l’Hospital de Mataró. El Consorci Sanitari del Maresme (CSdM), amb un crònic finançament deficitari des del seu començament, li sumem l’elevada pressió assistencial per la pandèmia i el consegüent desgast dels seus professionals, per la manca de personal, inclús en algunes especialitats.
L’Ajuntament de Mataró va demanar ajuda a la Generalitat per controlar l’expansió de la pandèmia, amb un hospital en un risc molt alt de col·lapse. L’Hospital de Mataró, el divendres tenia 116 malalts de COVID19, 19 d’ells en UCI, a només 3 de saturar els 22 llits disponibles en aquesta unitat.
Consorci Sanitari del Maresme
Recordem que el Consorci Sanitari del Maresme (CSdM), és una empresa pública constituïda el 1999 que gestiona diferents centres de la comarca del Maresme. Ll’Hospital de Mataró, serveis sanitaris d’Atenció Primària, serveis sociosanitaris i residencials. Des de 2015, s’ha convertit en la primera empresa pública catalana del sector salut que ha vist suspesa la seva autonomia de gestió a causa dels números vermells que presenten els seus balanços anuals: el CatSalut supervisa des de llavors tots els seus moviments, si bé no ha substituït el seu gestor. El seu Consell Rector ho componen sis representants del Servei Català de la Salut (CatSalut), tres de l’Ajuntament de Mataró i un del Consell Comarcal del Maresme.
Infrafinançament crònic
La Generalitat, via el CatSalut, va suspendre en 2015 l’autonomia de gestió del CSdM, la qual avui dia encara no ha recuperat. Els seus gestors preveien resoldre el balanç financer deficitari mitjançant successius Plans de Reequilibri que no obstant això no han aconseguit quadrar els números.
Les auditories anuals dels comptes, consultables en el portal de transparència del CSdM, assenyalen que en 2017 es van perdre 3,9 milions d’euros, en 2018 1,9 milions i en 2019 5,08. Uns números que fan evident que el CSdM arrossega un “infrafinançament crònic” mai resolt, segons definició d’una declaració institucional de l’Ajuntament de Mataró.
Així mateix, el resultat d’una auditoria tècnica va detectar en 2016 que el CSdM requeria una inversió de 23,7 milions d’euros per a posar-se al dia, dels quals 10,4 es consideraven urgents. Fonts de CATAC en el comitè d’empresa expliquen que s’han servit de les dades dels últims anys de la Central de Balanços per a radiografiar l’estat del CSdM en relació amb altres tres centres de nivell 2: l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, l’Hospital General de Granollers i el Consorci Sanitari de Terrassa. Segons la seva anàlisi, el consorci de Mataró se situa gairebé sempre en primer lloc -i circumstancialment en segon- quant a nivell d’activitat, però cada any és el menys finançat dels quatre. Dades oficials del CSdM indiquen, d’altra banda, que els ingressos d’explotació han crescut considerablement en els últims cinc anys: en 2015 van ser de 113,6 milions i en 2019 20 milions més, fins a aconseguir els 133,9.
Les mateixes dades assenyalen que s’han invertit 13,8 milions d’euros en l’últim lustre, que s’han usat per a renovar les instal·lacions de refrigeració, una nova UCI que amplia en vuit llits la capacitat de crítics de l’Hospital (de 14 a 22), un nou quiròfan d’oftalmologia i una sala de cures per a la renovació de les vuit unitats d’hospitalització, segons un portaveu del centre.
Elevada pressió assistencial
La població sanitària de referència del CSdM és ara de 272.567 habitants (unes sis mil més que en 2015) i la seva àrea d’influència en matèria de salut mental i addiccions aconsegueix les 431.809 persones (deu mil més que en 2015), uns números que dobleguen als de fa dues dècades, quan el complex sanitari començava a caminar.
Dades oficials resum que en 2019 es realitzaven en un dia, de mitjana, 1.474 visites d’atenció primària, 1.438 visites a consultes externes hospitalàries, 315 visites a urgències, 73 intervencions quirúrgiques i es lliuraven 59 altes hospitalàries. L’ocupació de l’hospital sol superar el 90%, la qual cosa porta als treballadors a una “situació límit” donada la contínua “sobrecàrrega” de treball que han d’afrontar, segons paraules del president de Metges de Catalunya, Jordi Cruz, cirurgià que també és membre del comitè d’empresa de l’hospital. Una pressió assistencial que es veurà ara agreujada pel tancament del Centre Ambulatori d’Especialitats (CAU) de Premià de Mar. Que segons el CSdM, perquè el CAP de Premià necessita “més espai per les necessitats de la pandèmia“, l’activitat de la qual assumirà el CAU de Mataró.
Una altra de les conseqüències d’aquest excés de càrrega de treball és que no sempre s’aconsegueixen programar les intervencions dins del termini de garantia establert. S’ofereix llavors al pacient operar-se en un altre centre, un concertat que a vegades aconsegueix un benefici econòmic. En 2017, segons dades aportades pel comitè d’empresa, es van fer almenys 336 derivacions: sis al Dos de Maig, 122 a la clínica Plató (fundació sense ànim de lucre) i 208 al Sagrat Cor (privat, del grup Quirón).
Desgast dels professionals
La suspensió de l’autonomia de gestió del centre hospitalari també té conseqüències en les condicions econòmiques dels treballadors. Per exemple: ja no perceben la retribució variable per compliment d’objectius (DPO), que abans podia suposar un extra de diversos milers d’euros a l’any, depenent de la categoria del professional. Aquests incentius sols es poden percebre “en cas que l’empresa aconsegueixi l’equilibri pressupostari i financer“, segons el conveni col·lectiu en vigor.
El comitè d’empresa calcula que el personal ha perdut fins a un 30% de capacitat adquisitiva en els últims anys, la qual cosa ha de sumar-se a diverses topades amb l’equip directiu que han hagut de dirimir-se en els tribunals. Els professionals també reclamen que se’ls paguin les DPO de 2012 i 2013, que van acordar no cobrar per tal d’intentar quadrar els comptes i eludir així la suspensió de l’autonomia de gestió. Però la suspensió de l’autonomia de gestió va arribar igualment i les DPO no s’han cobrat encara, atès que no s’ha aconseguit l’escenari d’equilibri financer, segons justifiquen des del CSdM.
Tot això, denuncien els representants dels sanitaris, fa que els professionals vegin menys atractiu treballar a Mataró que en altres centres sanitaris, on si es poden cobrar les DPO, la menor càrrega de treball deixa més temps per a recerca i els instruments no estan tan obsolets. Es dóna fins i tot la circumstància que especialistes de Can Ruti o l’Hospital de la Mar utilitzen els quiròfans de Mataró i cobren els seus DPO davant l’atònita mirada dels metges locals, que veuen a més com a pacients seus han d’anar a fer-se TAC i biòpsies a altres centres. Els metges de Mataró denuncien així que la falta de professionals en el centre se supleixen en algunes especialitats amb facultatius prestats d’altres hospitals en àrees com a dermatologia, urologia, cirurgia plàstica o d’anatomia patològica.
Des del CSdM informen que en 2015 ocupaven a 1.544 treballadors, als quals en 2019 s’havien sumat 275 més, fins a aconseguir els 1.819 professionals. Això ha permès, defensa l’ens, “reforçar la salut mental comunitària i els equips de primària, dotar els nous equips d’hospitalització a domicili, reforçar les plantilles d’infermeria d’hospitalització, cobrir l’increment de l’absentisme (un fenomen comú en tot el país) i reforçar els equips quirúrgics per a realitzar més intervencions“.
Sense solucions a hores d’ara
A la suspensió de l’autonomia per part de la Generalitat iniciada en 2015 la van acompanyar Plans de Reequilibri que pretenien sanar el deute del CSdM i possibilitar així que l’ens recuperés el seu lideratge de gestió. El remei no ha funcionat fins ara i tampoc el farà aquest 2020, any en què la crisi de la COVID-19 ha impactat de ple en tots els centres hospitalaris catalans.
Tant el Parlament com l’Ajuntament de Mataró s’han pronunciat en repetides ocasions per a intentar desencallar la situació. La cambra catalana ha aprovat cinc resolucions i una moció sobre aquest tema. Una declaració institucional aprovada per unanimitat en 2018 pel consistori de Mataró demanava així mateix “donar una solució definitiva a l’extrema descapitalització del Consorci“. També reclamava afrontar “segons criteris de prioritat“, al mateix temps que instava el Govern “corregir el seu infrafinançament crònic“.
El futur del CSdM
El CSdM s’ha quedat sens dubte petit i la direcció ja planeja expandir-ho, alguna cosa que es farà en dues fases: la primera servirà per a ampliar les àrees quirúrgiques i d’atenció ambulatòria dins de l’actual edifici i la segona consistirà en la construcció d’un nou edifici en un terreny cedit per l’Ajuntament, en el qual s’aixecarà un nou hospital sociosanitari.
La primera fase ja està en marxa, indica un portaveu del CSdM: ja s’ha realitzat el trasllat de l’arxiu d’històries clíniques, que ha alliberat 750 metres quadrats, i ara es reestructura el servei de bugaderia amb la mateixa fi. L’objectiu és passar dels actuals nou quiròfans a onze, habilitar un nou hospital de dia onco-hematològic i una nova àrea de despatxos i aules per a professionals. Es preveu que l’obra, que hauria de licitar-se aquest mateix 2020 malgrat la crisi de la COVID19 perquè ja té una partida pressupostària assignada, duri dos anys i mig.
Així mateix, la construcció del nou sociosanitari “es troba en fase de pla funcional i s’estudia en el departament de Salut“. Preveu un edifici de 18.000 metres quadrats que se situaria enfront de l’Hospital, que hauria d’acollir a un nou sociosanitari que substitueixi a l’actual hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena i incorporar una ampliació de les consultes externes, els serveis centrals i l’àrea docent.
Mentrestant, uns professionals sanitaris desmotivats i amb les consultes a vessar lluiten contra el segon pic de la pandèmia sense les eines necessàries.
