Els visitants de Can Palauet gaudiran de quatre exposicions situades a les diferents sales de que disposa l’equipament: Com [en present d’indicatiu], Obres els dipòsits, Parlo com donant / que és desaparèixer i Zona intrusa 13.
El dissabte 31 d’octubre es van obrir dues noves exposicions a Can Palauet. Per un cantó el resultat del projecte “Zona Intrusa 13. Un temps sense temps”, que treballa l’art contemporani a diferents instituts de Mataró. Per l’altra, “Parlo com donant / que és desaparèixer”, una mostra de quatre artistes que planteja la desaparició com una actitud revolucionària.
El Projecte Zona Intrusa 13, una iniciativa i producció del M|A|C amb col·laboració amb instituts i escoles de secundària de Mataró, va arrencar a inicis del 2020 amb la intenció de reflexionar sobre el temps, a partir de l’experiència que tenim en l’actualitat de la percepció del temps i dels usos que en fem. Però aquesta edició, dirigida per Rita Andreu, va quedar truncada per la Covid19, que va aturar l’activitat del curs 2019-2020.
Es va poder fer la itinerància a l’Escola Freta (Marc Larré) i als instituts Laia l’Arquera i Puig i Cadafalch (María Alcaide) i Miquel Biada (Jordi Ferreiro). Les propostes a l’Institut Alexandre Satorras (Christina Schultz) i Escola Pia Santa Anna (Job Ramos) van quedar afectades per la pandèmia. Així i tot, s’ha volgut ensenyar la feina feta, malgrat que el curs haurà canviat.
També s’ha recuperat una altra exposició que la Covid igualment va obligar a cancel·lar, “Parlo com donant / que és desaparèixer”.
La mostra presenta quatre obres que obren un espai per la desaparició momentània, una acció que el filòsof Pierre Zaoui defineix com discreció. El diàleg entre els treballs de Misael Alerm, Anna Dot, Julia Gorostidi i Irene Solà suposa un experiment que convida els subjectes i les imatges a pensar maneres de desaparèixer.
Les peces dels quatre artistes prenen diferents formes: una cortina de tela brodada, quadres de diferents mides, un vídeo i un poema.
Per altra banda, “Obres els dipòsits” és un projecte que vol activar les col·leccions històriques dels museus, fomentant el diàleg entre la creativitat artística contemporània i els fons museístics, especialment, aquells que estan als magatzems, ocults per a la majoria dels ciutadans. Es tracta doncs d’un exercici de recuperació de la memòria, però també i sobretot, de reconsideració del passat a través de la mirada d’artistes compromesos amb la contemporaneïtat. S’activaran així nous significats i es promourà el diàleg amb el passat des de la visió actual dels artistes.
La mostra està organitzada i produïda per Transversal, Xarxa d’Activitat Cultural. Frederic Montornés, crític d’art i comissari d’exposicions independent va guanyar el concurs per comissariar-la. La seva trajectòria professional inclou propostes de comissariat en espais com el Macba, la Fundació La Caixa, Fundació Joan Miró, el Palau de la Virreina o el Centre Cultural Maricel, entre molts d’altres; així com en diverses galeries i entitats artístiques.
Aquestes tres exposicions es poden visitar fins al 3 de gener del 2021.
Finalment, el visitant pot veure el resultat de l’acció #com03 realitzada el passat 17 per Tanit Plana Alexandra Laudo i Moon Ribas en el marc del projecte ”Com [en present d’indicatiu]”. La proposta és el resultat del treball de les responsables del M|A|C de repensar les seves estratègies, després d’intuir que hi haurà un abans i un després de la pandèmia. Es mostren convençudes de que algunes coses romandran com estaven, però d’altres no.
Gisel Noè, directora del M|A|C, Escriu: “En aquest revisitar imaginari i especulatiu de les estratègies de programació d’un centre d’art enmig de la incertesa actual, hi continuen havent els mateixos actors: els creadors i curadors, el públic i els productors, en aquest cas un centre d’art institucional que vetlla pel sector i per la integritat de la seva economia. L’aturada ha condemnat i desplaçat parcel·les i això ens ha obligat a llaurar el calendari novament per continuar amb els compromisos i pensar-ne de nous”.
Com [en present d’indicatiu] sorgeix enmig d’aquest replantar i és fruit de tastar nous formats a mig camí entre l’acte performatiu i l’exposició, entre la conversa i el contrast, entre artistes i curadors/es, entre presencial i virtual. Més d’una vintena de mirades repartides en 6 moments diferents, a l’entorn del fragment del poema “El nus la flor” (2018) d’Enric Casasses.
Si la situació sanitària, que tant afecta a l’activitat cultural no ho impedeix, aquest treball es podrà veure fins el 14 de novembre, en que Gino Rubert, Jordi Ferreiro i Lluís Alabern portaran a terme una experiència, el #com04.
