Entenent que l´impuls del centre de la ciutat fa imprescindible l’adopció de mesures que permetin la racionalització i optimització dels béns patrimonials que s’ubiquen al voltant de l’Illa de Can Cruzate, el grup municipal liderat per Alfons Canella proposarà al ple l’adopció d’un seguit d’acords.
L’illa de Can Cruzate ocupa un solar d’aproximadament 975 metres quadrats de superfície al bell mig del centre històric de Mataró, entre la plaça de l’Ajuntament, la plaça Gran, i els estretíssims carrers d’en Palau, de Santa Maria i del Carreró.
Actualment és un gran solar malmès i abandonat, on abans hi havia onze cases diferents, que encara conserven, en les façanes que es mantenen, alguns elements arquitectònics d’interès. La més gran d’aquestes finques és precisament la que dóna nom a l’illa, també coneguda com a Cals Notaris, que té una interessant façana amb vuit finestrals amb arcs neogòtics. Aquesta encara propietat de particulars.
A Mataró ningú dubta de la càrrega històrica de l’indret, ja que els dos carrers principals de l’antiga vila romana d’Iluro es creuaven allà mateix. També amb la fi de l’època medieval, es vertebrava des d’aquesta cruïlla l’inici de l’expansió de Mataró, que el segle XVIII fou la segona ciutat de Catalunya.
L’any 2005, l’empresa municipal PUMSA va convocar un concurs públic d’idees per a l’edificació d’aquesta zona, en la que es van presentar 47 propostes. Un jurat format per membres de PUMSA, del Consell del Patrimoni Municipal i per diversos arquitectes van estudiar-les i van declarar finalistes les propostes titulades “Ens mou la llum”, “Projectar el buit” i “Tall”, a més de concedir una menció especial a “0808”. Però el projecte final va quedar guardat en un calaix.
Segons el grup de Junts, Mataró necessita tornar a bategar amb força i ho ha de fer ràpidament. Per tant és hora de definir una estratègia més ambiciosa que vagi més enllà de parar els cops que rep i actuar contra la crisi econòmica i social amb la mateixa contundència i esforç com ho hem fet per pal·liar la crisi sanitària, buscant la complicitat de tothom, de les persones, les entitats, les empreses i els sindicats.
A la proposta, els sobiranistes també consideren que la Ciutat no pot renunciar a tenir un espai públic en condicions que ens faci més competitius en l’àmbit del turisme, el comerç, la cultura, la innovació o, fins i tot, com a ciutat universitària.
Pel que fa al centre de la ciutat, opinen que cal potenciar-lo com a centre històric, cultural, administratiu i comercial.
Per això, el grup municipal de Mataró pensa que és l’hora de desenvolupar un dels punts del programa de l’actual equip de govern, en què es compromet a crear un gran equipament cultural a l’entorn de Can Cruzate i porta a aprovació del Ple els següents acords:
- Prioritzar una solució definitiva de l´illa de Can Cruzate, com a ròtula del centre històric a través de la creació d´un potent equipament cultural i multidisciplinar a l’illa de Can Cruzate, en ple cor de Mataró, que ajudi a atraure visitants i impulsi el comerç de proximitat. Un equipament singular, que doni personalitat a tot l’entorn i que potenciï el seu paper de motor generador d’activitat i peça principal sobre la qual promocionar la ciutat de portes enfora. La creació explotació només es possible amb la coordinació de tots els equipament culturals, tan públics o privats, que actualment conflueixen a la plaça de l’Ajuntament.
- Potenciació del centre històric arqueològic a través de:
- a) Adequar les troballes i restes de Can Fulleracs, a la cantonada del carrer de Sant Cristòfol amb el carrer d’en Pujol, i fer-les visibles, ja que fa anys que és propietat municipal i que pot oferir una panoràmica del Cardo Maximus a través de les restes del clavegueram conservades.
- b) Les troballes en el subsol de Can Cruzate, on la Subdirecció General del Patrimoni ja va apuntar que conté les restes d’una domus romana que seria la més important després de la que hi ha a Tàrraco i en la qual es conserva un “impluvium” que el de la Torre Llauder.
- c) El subsol de la plaça Gran, a partir de la descoberta d’un accés subterrani localitzat en les obres de Can Cruzate, probablement un hipogeu, i continuant les prospeccions per corroborar l’existència o no d’una cambra soterrada.
- Rellançament com a Centre administratiu. Centralitzant les oficines municipals i els diversos departaments municipals a les antigues oficines de l’antiga seu de la Caixa d´estalvis Laietana, avui propietat de la Fundació Iluro, entitat que ja s’ha mostrat disposada a estudiar qualsevol proposta municipal en conveni signat amb l’Ajuntament.
- Potenciació del Mercat de la Plaça Gran, consolidant el mercat del Rengle amb productes de qualitat i de Km.O.
- Creació del Centre Cultural Puig de Cadafalch, bé a la seva casa natal al carreró, o en l’edifici que actualment ocupa els Serveis de Cultura de l’Ajuntament al carrer Sant Josep.