Ahir diumenge va tenir lloc a Mataró la col·locació de les 15 llambordes “Stolpersteine” per retornar a 15 mataronins humiliats i assassinats als camps nazis. Una iniciativa del GRHM (Grup de Recerca Històrica de Mataró) per d’una manera simbòlica retornar a casa seva els 15 mataronins deportats a camps nazis
Aquest diumenge 20 de setembre ha tingut lloc la col·locació de les “Stolpersteine” als 15 mataronins assassinats als camps nazis. La ruta va començar al voltant de les 11 h des de les Cases del Callao a on es varen fer uns parlaments a càrrec de Laura Gutiérrez del Grup de la Recerca Històrica de Mataró. En representació dels familiars morts i assassinats va intervenir Mercè Calpe, neboda de Josep Duran i Martori. També varen fer parlaments l’alcalde de Mataró, David Bote i la consellera de Justícia del Govern de la Generalitat, Ester Capella. Les llambordes se’n van col·locar al Passeig del Callao, 4; Camí Ral – l’Havana, 45; Hospital, 23; Sant Ramon, 16; Prat de la Riba, 15; Rierot, 21; Camí Fondo, 20 i 31; Portal de Valldeix, 33; Torrent, 66 i 9; Fray Luis de León, 61; Sant Cugat, 13; Sant Josep Oriol, 5 i Muralla de Sant Llorenç, 6.
Durant tot el recorregut ens va acompanyar la música de Sa Trumfa des Godai. Malgrat l’afluència de moltes persones que volien donar caliu als familiars al llarg de tot el recorregut, es van mantenir les mesures de seguretat de la covid per poder desenvolupar l’acte.
L’any 2017, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró va impulsar el projecte a la nostra ciutat, amb l’objectiu de dignificar els mataronins assassinats i humiliats pel nazisme. Aquesta recerca feta per Maria Salicrú-Maltas, Laura Gutiérrez, Gemma Soriano i Bernat Aranyó, durant aproximadament 4 anys, va treure a la llum els noms de 15 mataronins deportats als camps nazis i 12 d’ells assassinats. Tots aquests anys conclouen amb l’acte d’ahir diumenge amb la col·locació de les llambordes i que pròximament, es publicarà la recerca per conèixer de prop, les biografies de tots i cadascun d’aquests mataronins que varen donar la vida per la llibertat. Els noms dels mataronins són els següents:
- Francesc Verdalet i Guardiola (1914-1941)
- Josep Herrera i Altimira (1903-1941)
- Josep Duran i Martori (1901-1942)
- Juli Pey i Torrents (1905-1941)
- Niabel Belis i Miralles (1907-1945) Alliberat
- Joan Peiró i Belis (1887-1942) Deportat pels nazis, afusellat a Paterna
- Josep Guasch i Pons (1904-194?) Desaparegut
- Josep Astort i Masip (1909-1941)
- Josep Maria Julià i Mendoza (1910-1942)
- Joaquim Mir i Brugada (1906-1941)
- Josep Ferrer i Coll (1900-1942)
- Camil Quintana i Bassas (1906-1941)
- Elies Soriano i Gonzàlez (1914-1941)
- Ramon Aniento i Carmen (1904-1941)
- Pere Guillaume i Reixach (1912-1945) Alliberat
Galeria d’Imatges
Les “Stolpersteine”
L’any 1990, l’artista alemany Gunter Demnig es va interessar per commemorar artísticament el pròxim cinquantenari de la deportació de 1000 romans i sintis (ètnia gitana) que havien residit a Colònia, ja que aquest acte havia estat una prova preparatòria per a les deportacions generals de jueus alemanys que es van realitzar a continuació. Demnig va anar informant-se sobre aquest fet en arxius i a través de contactes amb persones que tenien records de l’ocorregut, donant especial importància a localitzar l’última residència voluntària que cada deportat va tenir a la ciutat.
Mentre realitzava les seves recerques, va pensar que en comptes d’un únic monument commemoratiu podria ser més interessant realitzar senzills però abundants monuments, col·locant-los molt disseminats. Arribat a aquesta convicció, és quan va considerar que d’una manera econòmica es podien realitzar aquests monuments donant-los forma de llamborda, proveint cadascun d’ells amb una placa amb text identificatiu i inserint-los en el paviment dels carrers, integrant-se en elles.
Les “Stolpersteine” (“pedres amb les quals ensopegues“) són llambordes quadrades de 10 cm x 10 cm fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó, on es graven les dades de persones empresonades, deportades i assassinades a camps de concentració i d’extermini nazis. Es col·loquen al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar
en llibertat abans de l’empresonament o la deportació.
Gunter Demnig va col·locar la primera Stolpersteine el 16 de desembre de 1992, data en què es complien cinquanta anys de l’ordre que va impartir Heinrich Himmler per a la deportació de «gitanos», en l’empedrat de la plaça de l’històric edifici de l’Ajuntament de Colònia. En la placa es podien llegir les primeres línies del text del decret de deportació.
A partir de llavors, Demnig va desenvolupar el projecte Stolpersteine, dedicant-lo a recordar a tots els assassinats pels nazis. Era un projecte gegantesc, ja que en definitiva s’arribarien a realitzar i col·locar sis milions de pedres per a tenir presents als sis milions de víctimes del règim nazi.