En els programes de primera resposta a la COVID-19 atenen un 63% més de persones i 1 de cada 3 persones ateses no havien necessitat mai abans ajuda de Càritas.
A la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya ha tingut lloc la presentació en roda de premsa de la Memòria 2019 de les Càritas diocesanes amb seu a Catalunya i impacte de la COVID-19. A l’acte han intervingut el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i bisbe delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense a Càritas Catalunya; Francesc Roig, president de Càritas Catalunya; Cora Mazo, representant de la Comissió d’Acció Social de Càritas Catalunya; i Anna Roig, representant de la Comissió de Comunicació de Càritas Catalunya.
Els estudis realitzats ens mostren que a Catalunya hi ha 1,5 milions de persones que fa deu anys que demanen ajuda -a causa de la seva gran vulnerabilitat- i no veuen una sortida a la seva situació. A banda d’aquest milió i mig, el president de Càritas ha remarcat amb preocupació que “hi ha un milió de persones més que, tot i tenir una feina estan atemorides i angoixades només de pensar que si torna una crisi com la que acaben de patir, cauran irremeiablement en l’exclusió”.
En referència a l’acció de Càritas durant la COVID-19 a Catalunya, s’ha explicat que Càritas no va tancar, tot i que va haver d’adaptar els seus serveis a la nova realitat i va veure com les peticions d’ajuda es van multiplicar per tres arreu de Catalunya.
Per la seva banda, Cora Mazo ha explicat que el 2019 les deu Càritas diocesanes amb seu a Catalunya van acompanyar 82.139 llars on hi vivien 217.171 persones, uns nombre similars als de 2018.
Segons les dades presentades, els col·lectius més afectats per l’exclusió social són les famílies amb fills i les mares soles, així com les persones que provenen d’altres països i que no tenen la seva situació regularitzada, o bé cauen en la irregularitat sobrevinguda.
Cora Mazo també ha destacat l’elevada proporció de persones soles ateses (32%), xifra que posa de manifest les situacions de vulnerabilitat de persones sense llar i de persones migrades soles que acudeixen a Càritas.
Un tema molt preocupant és que pràcticament la meitat de les persones ateses NO disposa d’un habitatge digne, proporció que augmenta any rere any. En concret, des del 34% que representaven el 2017 han augmentat fins al 49% el 2019.
Tot seguit, Anna Roig, ha fet una breu anàlisi sobre l’impacte social i econòmic de la COVID-19 a les famílies ateses per Càritas. Ha destacat que un 68% dels membres de les llars ateses per Càritas en edat laboral estaven a l’atur, el que suposa un augment de 21 punts percentuals respecte a principis de març. Això ha provocat que els ingressos de les llars hagin caigut un 33%, ingressant de mitjana, uns 536€ mensuals.
Les dades, extretes de 550 entrevistes realitzades a llars catalanes acompanyades per Càritas demostren que actualment, 1 de cada 4 llars no disposa de cap ingrés. En aquest context, Roig ha demanat què s’abordi la garantia d’ingressos mínims per a totes les persones; la regulació del sector immobiliari (sobretot pel que fa a l’habitatge de lloguer); un canvi de model productiu; generació de feina estable i de qualitat, especialment per als joves; canvis en la política migratòria i d’asil, la creació d’un nou pacte polític que garanteixi les pensions actuals i futures, així com el suport real a la petita i mitjana empresa, entre d’altres.
Ha tancat la roda de premsa Mons. Joan Josep Omella, cardenal arquebisbe de Barcelona i bisbe delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense a Càritas Catalunya. Omella ha destacat la tasca imprescindible de les 12.991 persones voluntàries i dels 595 professionals de l’entitat, remarcant l’arribada de 625 nous voluntaris durant la COVID-19. Així mateix, ha donat les gràcies als 13.863 socis i donants i a les 1.269 empreses. “Sense tots ells, res d’això seria possible”, ha indicat.