El Parlament de Catalunya, segons diuen és la representació de la sobirania del poble de Catalunya, la seva existència té sentit en tant que com a òrgan representatiu, faci les funcions per a donar veu a totes les persones que formen el poble de Catalunya.
També té la missió de controlar al poder executiu, així com proposar i aprovar lleis, decrets, proposicions de resolució, etc. Aquestes entre d’altres son les funcions d’un Parlament democràtic, lliure i amb poders emanats del poble.
Així doncs el Parlament de Catalunya compleix aquestes funcions?. Sota el meu punt de vista i ates els últims esdeveniments no. Un Parlament en el qual un funcionari pot paralitzar la publicació d’una resolució, que és la manifestació de la llibertat d’expressió de la majoria dels diputats, que han decidit aprovar aquestes resolucions. Per tota la seva essència democràtica i de representativitat.
Avui, estem immersos en una perillosa espiral de jucialització de tota acció política, (és una casualitat que sempre del mateix costat). Avui un jutge pot derogar el mandat d’un govern legítim (com a mostra; resolució del govern de la Generalitat, sobre un tema concret del COVID19, demanda i paralitzat) i jo em pregunto, aquest que han fet la demanda si cauen malalts assistiran al metge o al jutjat?.
Però, seguin amb el Parlament. Jo em pregunto quin poder polític te?, que pot fer si no pot parla del que vol sota amenaça de sancions i o presó?, com es poden amenaçar als funcionaris perquè no compleixin amb la seva obligació?, son moltes preguntes, jo he arribat a una conclusió.
No vivim en una democràcia, no tenim poder, ni executiu ni polític, el 155 no ha marxat és més profund que mai i el govern de Catalunya és un pur gestor d’allò que mana el poder central.
Una reflexió si els secretaris d’Ajuntaments depenent del govern central, si els lletrats del Parlament poden paralitzar lleis, si els jutges poden deixar en res decret del govern, de què serveix el Parlament de Catalunya.
El trits és que encara alguns que es diuen catalanistes, diuen que deixem de banda tot això i ens preocupem del dia a dia. Jo els recordaria que portem mes de 300 anys preocupats per el dia a dia. I els faig aquesta pregunta de quin dia a dia en parlem?
Dionis Fernández Garcia