Més d’un centenar de persones han acomiadat aquest matí Anna M. Comas Valls al Tanatori de Mataró. La regidora de l’Ajuntament des de l’any 1983 fins al 1997, Anna Comas va morir el divendres 3 de juliol
Més d’un centenar de persones han acomiadat el dilluns 6 de juny pel matí a l’exregidora Anna M. Comas Valls al Tanatori de Mataró. La cerimònia es va dur a terme amb aforament reduït, però es va poder seguir des de fora a través d’altaveus. El seu nebot i periodista mataroní, Cugat Comas, va actuar com a mestre de cerimònies. L’exalcalde Manuel Mas, Roser Trilla, amb qui havien coincidit com a professores de Català a Òmnium Maresme, l’alcalde David Bote i el germà de l’Anna, Pep Comas, van voler dedicar-li unes últimes paraules.
La mort es va produir divendres de forma sobtada. Anna Comas havia estat regidora de l’Ajuntament de Mataró durant diversos mandats. Va formar part de la candidatura del PSC a les eleccions municipals de 1983, amb una llista encapçalada per l’alcalde Manuel Mas. A partir d’aquí, Anna Comas va encadenar diversos mandats, sempre amb responsabilitats a l’equip de govern. Va ser regidora durant quatre legislatures, de 1983 a 1997, any en què va abandonar la política a mig mandat. Anna Comas va ocupar diverses carteres a l’Ajuntament de Mataró.
Comas era militant històrica del PSC i havia tingut diverses responsabilitats dins de l’executiva del partit a Mataró, entre elles, el càrrec de secretària de formació. També havia dirigit la col·lecció de llibres que el PSC dedica periòdicament a glossar la vida i obra de militants històrics del partit. Juan Carlos Jerez, president local del PSC assegura, segons informa Mataró Audiovisual, que la seva mort resulta una gran pèrdua pel socialisme mataroní.
Anna M. Comas Valls, fora de la política, havia estat professora en diverses escoles de Mataró. En l’àmbit cultural, havia escrit articles destacant els seus treballs sobre Pompeu Fabra a la revista Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria i la seva participació en l’Any Fabra. Els seus últims escrits formen part del col·leccionable “L’Abans de Mataró. Recull gràfic 1965-1992“. L’enterrament va acabar amb el poema “he mirat aquesta terra” de Salvador Espriu, interpretat per Raimon, el seu cantautor preferit.