Els boscos del parc natural a la comarca del Maresme estan plens de branques caigudes després de les últimes tempestes i els veïns alerten del risc d’incendi forestal
Segons informa La Vanguardia, “Les plagues i les tempestes han convertit els boscos del Maresme, en el Parc Natural de la Serralada del Litoral, en un autèntic polvorí“, adverteix Jaime Samón Viñas, veí de Teià, amb la fotografia que ha volgut compartir en Les Fotos dels Lectors de La Vanguardia.
“És un gran perill tant per a l’ecosistema com per als habitants de la zona“, insisteix a alertar l’autor de la instantània, que tem la possibilitat d’algun incendi forestal aquest estiu. També està el risc de les riuades, sempre presents al Maresme.
“L’Ajuntament de Teià, per més instàncies que li hem remès, no actua ni fa actuar… Un dia el lamentarem i serà tard“, afirma.
La Serralada Litoral Central constitueix una cadena muntanyenca amb una altitud moderada que mai sobrepassa els 600 metres, però que orogràficament és singular pel fet que s’eleva ràpidament entre la costa marina i la plana del Vallès.
El paisatge de la Serralada litoral té com a principals estructures geològiques les anomenades boles com els relleus del pujol de Pons al Sud-oest de Premià de Dalt i els de muntanyes illes, com el de Céllecs, Montcabrer i Burriac.
El clima és netament mediterrani. No obstant això, la proximitat de la serralada a la làmina marina fa que hi hagi algunes variacions entre el vessant litoral i el vessant vallesà. Les temperatures són més moderades en la costa a causa de aquest efecte de la mar i una mica més baixes (entre 1 i 2 ° C) en el vessant continental.
En el cas del vessant muntanyenc del Maresme, aquest es caracteritza per la presència d’un gran nombre de valls o conques fluvials molt curtes que desguassen en la mar a través de rierols.
El fort pendent, l’escassa extensió de les conques i la seva creixent urbanització i, finalment, la curta distància entre la serra i la mar afavoreixen que una pluja forta no pugui ser engolida pel sòl. El resultat és una avinguda d’aigua que sobtadament plena i desborda els llits dels rierols amb una important força erosiva.
Les anomenades riuades del Maresme corresponen a precipitacions intenses però generalment de poca durada (entre 1 i 2 hores amb pluges de 80 a 100 l / h).