Els veïns del carrer Jaume I diuen sofrir un suplici amb les amenaces i els actes delictius d’un grup de joves. Tècnics municipals han estudiat si l’immoble de Mataró pateix problemes estructurals o d’insalubritat, vies que es contemplen per intentar accelerar desallotjaments
En el barri de Cerdanyola de Mataró (Maresme) conflueixen molts tipus de problemàtiques socials. El seu caràcter multicultural atorga als veïns una riquesa ètnica a la qual no pensen renunciar, però tampoc estan disposats a permetre que en nom d’una falsa cohesió social, elements distorsionadors fragmentin la convivència. “Som un barri acollidor, però mai protegirem als delinqüents“, declara Bangaly Touré, president de l’associació de veïns que ha fet una crida a les administracions per a atallar el problema que ocasiona un edifici ocupat al carrer Jaume I, segons publica La Vanguardia.
“És evident que no és una reivindicació amb tints racistes“, apunta el president, d’origen senegalès, que fa costat als veïns en la seva petició per a desallotjar el que anomenen “el bloc dels cent ocupes“. “És un malviure“, resumeix Mariam, una jove marroquina nascuda a Mataró que renega dels “que no volen integrar-se, sinó només robar i drogar-se“. Tampoc es tracta d’ocupacions traumàtiques, ja que és un bloc de la Sareb que des de fa deu anys ha tingut diferents inquilins, però que des de fa quatre mesos ha estat ocupat en part per un grup de joves migrants que delinqueixen i tenen atemorits als veïns del barri.
La vida al voltant de l’edifici és un suplici, segons compten molts. “Tenim baralles a ganivetades fins a altes hores de la matinada, i amenaces si ens queixem“, relaten. Els dies més tranquils estan sotmesos a una música eixordadora “que no ens deixa descansar fins a les quatre de la matinada”, lamenten. “Això, si no els dóna per petar la llum o inundar l’estacionament en rebentar les canonades“, recorden.
Els veïns denuncien que “la policia no s’atreveix amb ells“. Insulten als agents i llancen objectes al cotxe patrulla des dels pisos. A més, diversos individus del barri, delinqüents espanyols, actuen com a conserges, “per cridar-lo d’alguna manera”. No sols els faciliten l’obertura de panys i connexions fraudulentes, sinó que també actuen com receptadores dels objectes que roben els joves durant la jornada. “Els paguen amb droga a canvi dels mòbils o les cadenes d’or” .
Els ocupes de Jaume I són violents i no dubten a “treure la navalla“, relata Youssef, un marroquí de 53 anys que ja estava en els baixos quan van arribar els adolescents. Tenen multitud d’antecedents, i la Policia Local ha actuat en més de 25 ocasions, però l’última decisió la tenen “els jutges“, diu.
L’Ajuntament inspecciona l’edifici del centenar d’ocupes a Cerdanyola
Segons el Capgròs un nodrit grup de tècnics municipals ha inspeccionat l’edifici del carrer Jaume I de Mataró ocupat il·legalment per aproximadament un centenar de persones. La situació que es viu a l’immoble està causant greus problemes de seguretat i convivència al barri de Cerdanyola i des de l’Ajuntament s’està analitzant el cas a fons. L’objectiu seria trobar alternatives per poder desallotjar-lo amb més celeritat del que preveu el protocol habitual, però el procés resulta extremadament complex.
El consistori no dona detalls sobre la tasca concreta que estan realitzant aquests tècnics municipals, més enllà de confirmar que van inspeccionar l’immoble dimarts passat, dia 23. Des de l’Ajuntament, però, es recorda que s’ha elaborat un nou protocol municipal per intentar facilitar els desallotjaments preventius d’immobles ocupats il·legalment que generen problemes de seguretat i de convivència. Els tècnics, per tant, estarien analitzant possibles vies incloses en el protocol, com ara irregularitats o danys que afectin la solidesa estructural de l’immoble, l’habitabilitat o per temes de salubritat, qüestions que, en cas de demostrar-se, podrien servir de base per intentar accelerar el desallotjament.
Alternatives per al desallotjament
Tot plegat hauria de servir per intentar, d’alguna manera, accelerar aquesta mena de processos de desallotjament que, per les vies habituals, corre risc d’eternitzar-se. En aquest cas l’immoble pertany a la SAREB i està ocupat des de fa mesos per persones de perfil molt conflictiu. L’acció civil o penal que ha de portar al desallotjament l’ha d’exercir el propietari, però per aquesta via es pot trigar anys en resoldre’s. Per això ajuntaments com el de Mataró busquen alternatives més ràpides i eficaces, tot i que des del propi consistori s’assenyala que trobar fórmules eficaces resulta molt complex.