La Junta Local de Seguretat es va reunir ahir en convocatòria extraordinària i telemàtica, a petició de l’alcalde, David Bote, i amb la participació del conseller d’Interior, Miquel Buch, per tractar sobre l’estat de la seguretat a la ciutat. Arrel de les dues detencions ciutadanes, més la manifestació del barri de Molins i la detenció per part dels Mossos de sis joves per robar una perruqueria, una nova unitat de policies reforça des de fa dies el dispositiu de Mossos d’Esquadra a Mataró. El conseller Buch indica que aquest reforç és puntual i que no té previst encara fer una dotació permanent de més efectius per proveir l’ABP de Mataró dels Mossos. Davant el repunt de l’activitat delinqüencial vinculada en molts casos a alguns habitatges o locals ocupats, l’Ajuntament s’insisteix que l’increment de vigilància. Indiquen que “Barcelona no pot ser un greuge per altres municipis com Mataró i que es necessiten més agents de manera continuada i no puntual“
La d’ahir ha estat la primera Junta Local de Seguretat que es fa de manera telemàtica a Catalunya i el conseller Miquel Buch ha anunciat que l’experiència de Mataró s’exportarà a altres municipis mentre no es puguin fer reunions presencials. El Departament d’Interior ha confirmat que el repunt delictiu que s’ha anat constatant a Mataró en els darrers anys, i de manera més especial en els darrers mesos, no s’ha frenat. En els últims dotze mesos (de maig a maig, i que per tant inclouen els mesos de confinament) els delictes s’han incrementat en un 4% en les estadístiques, un increment de detencions de més del 15% i més del 4,8% dels fets delictius resolts, la qual cosa pel conseller significa que “els cossos policials han estat molt efectius“. Malgrat això, no tots els delinqüents han entrat a la presó, per això, des d’Interior es treballa en un reforç policial “adequat a la nova realitat“, centrant-se especialment a evitar “el conflicte veïnal i convivencial“. Amb tot això, el conseller Buch a la roda de premsa va voler restar alarmisme a aquesta situació.
L’Ajuntament ha demanat durant anys un augment de la plantilla de Mossos destinats a la comissaria de la ciutat. L’últim en un tuit de la regidora Anna Villarreal que havia demanat un Pla de Xoc que Interior no hauria atès. No és el primer cop que no atenen des de la Conselleria d’Interior les peticions de reforços d’efectius dels Mossos d’Esquadra. El juliol de 2019 el conseller Buch ja no va accedir a destinar més policies a la zona, en la seva visita llampec a la ciutat a petició de l’alcalde David Bote. Esperaven obtenir solucions i un increment d’efectius d’agents per a pal·liar l’escalada de fets delictius detectats l’últim any, però no van aconseguir ni el compromís de renovar el conveni de col·laboració entre la policia local i els Mossos d’Esquadra.
Primera Junta Local de Seguretat telemàtica de Catalunya a #Mataró. Malauradament decepcionada amb la negativa del conseller @MiquelBuch d’implementar un pla de xoc per la #seguretat i el #civisme a la ciutat. pic.twitter.com/fLOawT1iIt
— Anna Villarreal Pascual (@A_Villarreal_P) May 27, 2020
El conseller Buch ha explicat que els Mossos d’Esquadra ja estan desplegats amb un reforç d’efectius a la ciutat, però de manera puntual i no constant com ha demanat l’Ajuntament i també reclama molta ciutadania. El 2019, el director general d’Administració de Seguretat, Jordi Jardí, va indicar que hi havia “550 Mossos a l’escola de policia i 750 més aprovats pel Parlament, però el problema el tenim avui“. Però des de llavors no hi ha hagut cap reincorporació a l’ABP (Àrea Bàsica Policial) de Mossos de Mataró. Preguntat per aquesta emissora al respecte, el conseller Buch va indicar que per culpa del COVID19 la promoció està aturada, però que tard o d’hora s’han de repartir els efectius de l’Acadèmia. No ha precisat si alguns d’aquests efectius anirien destinats al Maresme.
Per altra banda, el 2019, Jordi Jardí va indicar a la seva visita a Mataró, que el Departament d’Interior estava ultimant una solució a la lentitud que suposa per als ajuntaments la incorporació de nous agents de policia local, arran de la demanda de molts municipis davant l’augment de la inseguretat ciutadana. Va explicar que pròximament es crearia una borsa d’aspirants a agents que a través d’un únic procés de selecció perquè es puguin anar formant en l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), estalviant als consistoris “mesos i mesos” de procediments administratius. “Quan un Ajuntament vulgui un policia el tindrà treballant al carrer en pocs mesos, reduint el temps d’incorporació gairebé a la meitat“, assegura Jardí. Des d’aquesta data no hi ha hagut cap incorporació, encara que si han incorporat en el passat any 6 agents procedents d’altres cossos policials d’altres municipis, més dos que ja tenien l’Escola feta. Preguntat al conseller d’Interior, va indicar que passa al mateix que amb els agents dels Mossos d’Esquadra i no tenen data d’incorporació la borsa. Però l’Ajuntament ha informat a l’emissora que 11 agents que actualment estan a l’Escola, es previsible que la seva incorporació sigui a principi del mes d’agost.
A la seva web l’ISPC indica que l’alumnat de l’Escola de Policia està finalitzant les assignatures teòriques en línia i —quan les circumstàncies sanitàries ho permetin— s’incorporaran presencialment i per grups per a fer les assignatures pràctiques. Els estudiants del grau en Seguretat acabaran el curs en línia i en el temps que estava previst. “Tenim la ferma esperança que la reincorporació sigui possible quan entrem a la fase 2 de la desescalada i ens ho autoritzin -exposa la directora de l’ISPC, Montserrat Royes. Previsiblement serà el 8 de juny“. Un cop puguem reiniciar el curs de forma presencial, a l’Escola de Policia li caldran set setmanes per a concloure’l. “Des del primer moment s’han unit tots els esforços: personal de l’ISPC, serveis de formació, instructors, professorat i alumnes han tirat endavant el curs i estem aconseguint que la formació sigui de la mateixa qualitat que abans de la inesperada pandèmia“.
El conseller d’Interior va evitar criminalitzar al col·lectiu de joves migrants extutelats, indicant que “serà un error si fixem buscar perfils sobre els actes delictius” i es va mostrar partidari de corregir aquesta actitud delictiva via sancionis i fins i tot privació de llibertat, però també mitjançant la col·laboració social amb diversos mecanismes d’integració. L’alcalde va agrair la presència més gran policial aquests dies però va insistir que “ha de ser continuada i s’ha de reforçar l’ABP amb més efectius“. Buch també ha esmentat que són necessàries “altres línies de caràcter més social, de manera que l’equilibri de les diferents polítiques podrà ajudar a tornar a la normalitat a la ciutat de Mataró“. A més, alcalde i conseller han coincidit a reclamar la reforma del Codi Penal per combatre les situacions de reincidència i d’ocupacions il·legals.
Per la seva part, l’alcalde de Mataró, David Bote, va indicar als mitjans de comunicació que l’Ajuntament té controlat els pisos i locals ocupats, però en cap moment va indicar quants pisos i locals hi han ocupats a la ciutat, davant la insistència de més d’un periodista. Segons ha informat l’Ajuntament, s’ha realitzat 37 actuacions per ocupacions aquest maig a la ciutat, 16 més que l’any passat en el mateix període i sis més que el maig de 2018, i en el que va de 2020 s’han efectuat 97.
Davant la preocupació de molta de la ciutadania, com les que van succeir al barri de Molins, l’alcalde va assegurar que no el preocupen les conseqüències d’aquestes manifestacions. Va indicar que “comparteixo la preocupació dels ciutadans” i per això precisament va convocar la Junta de Seguretat extraordinària i va requerir la presència del conseller d’Interior. Per últim, l’alcalde va llençar un missatge de tranquil·litat assegurant que “anirà on calgui per defensar els interessos” de la ciutadania.