La Coordinadora Veïnal AIRENET ha convocat una roda de premsa telemàtica, aquest dijous al matí, juntament amb l’Associació Terra Verda, la Plataforma Ciutadana Residu Zero i Ecologistes de Catalunya per a denunciar la poca transparència en la cremació de residus sanitaris relacionats amb el COVID19 a les plantes de Mataró i Sant Adrià de Besòs, que donen servei en l’àrea Metropolitana de Barcelona i a la comarca del Maresme
En una roda de premsa telemàtica convocada per Coordinadora Veïnal AIRENET, al costat de l’Associació Terra Verda, la Plataforma Ciutadana Residu Zero i Ecologistes de Catalunya han criticat que l’autorització administrativa concedida perquè les plantes incineradores puguin tractar els residus sanitaris infectats per COVID19 no té en compte l’impacte ambiental i la salut de les persones i que ha estat una improvisació per a sortir del pas. “Han tirat mà a una autorització ràpida per a sortir del pas i això no ens dóna tranquil·litat“, ha declarat Silvana Frucella, presidenta de AIRENET.
“Qui vigila la nostra salut? Qui ens informa del que s’està fent? Quines mesures prendran per a controlar aquests residus que no són habituals en aquesta mena d’incineradores?“, aquestes són les preguntes que la Presidenta de AIRENET ha deixat a l’aire en la roda de premsa, per a denunciar la falta de transparència i informació.
Han evidenciat la falta de preparació que tenen les dues plantes per a destruir aquest tipus de residus, a més que posen en dubte l’esterilització prèvia com a marca el protocol ambiental. El més preocupant per a les organitzacions és que la crema dels residus sanitaris durant l’epidèmia provoqui un augment del risc d’emissions , més encara si hi ha un possible rebrot del virus. En aquest sentit Frucella ha indicat que “volem que vigilin la nostra salut i volem saber què estan fent ara per a afrontar futures crisis. Perquè aquesta pot haver-los sorprès, però si a l’octubre tornem a tenir, Déu no ho vulgui, un rebrot, haurem de continuar suportant que els residus infectats es cremin al costat de les nostres cases? Volem saber quines accions estan prenent avui per a no haver de recórrer a mesures potineres i producte de la improvisació com han fet fins ara“. Ha matisat que “no estem parlant que el virus persisteixi després de cremar els residus, perquè a altes temperatures es mora, però ens preocupa la contaminació addicional que s’està produint“.
La fundadora de Plataforma Ciutadana Residu Zero, Mercè Girona, ha avisat que “els residus sanitaris com els guants, les sondes, les cànules o altres productes amb components de PVC i plàstics contenen substàncies com els ftalats que poden fer augmentar el nivell d’emissió de compostos contaminants com les dioxines o els furans“. “Les incineradores produeixen nanopartícules, les cendres volants, que passen pels filtres i incorporen partícules contaminants. A més residus contaminants que es posen en els forns més emissions. Els filtres no ho paren tot“, ha recalcat Girona.
Les entitats han reclamat també l’aplicació de la moratòria a nous projectes d’incineradores aprovada pel Parlament de Catalunya el 5 de març, i insten que es compleixi la resolució perquè es tanquin i es desmantellin les incineradores ja existeixen. Recordem que la incineradora de Mataró venç la concessió en el 2024.
En la roda de premsa han advertit que la planta de Sant Adrià ha infringit en diverses ocasions els límits d’emissions marcats per la llei i han ensenyat un gràfic on han mostrat la despesa de gas natural per a la crema dels residus, on es veu que des de juny de 2019 el consum mensual de gas és inferior al de l’any 2018.
Falta d’esterilització dels residus sanitaris en plantes no preparades
La Nota Tècnica de Prevenció (NTP 838) és una actualització de la NTP 372 sobre tractament dels residus sanitaris. Aquest document engloba l’actuació més adequada per a la gestió intra i extra centre d’aquests residus, generats en activitats sanitàries i veterinàries, principalment. El desenvolupament d’aquesta NTP correspon al compendi de la diferent normativa elaborada en cada Comunitat Autònoma sobre el tema, amb la fi nalidad de garantir la salut pública, la defensa del medi ambient i la prevenció de riscos laborals dels treballadors encarregats de la gestió de residus tant dins com fora del centre productor.
L’eliminació dels residus sanitaris assimilables a urbans, ja sigui per separat o conjuntament amb els residus generals, haurà de respectar com a mínim, els mateixos requeriments tècnics, operatius i de seguretat, que la normativa vigent exigeixi amb caràcter general per als residus urbans.
Els residus sanitaris específics de risc i citotòxics hauran de ser tractats i eliminats atenent criteris d’innocuïtat, asèpsia i salubritat amb la finalitat de garantir l’eliminació dels gèrmens patògens i la protecció del medi ambient. El gestor d’aquests residus ha d’estar autoritzat per a realitzar el tractament i eliminació d’aquests residus. En general, les dues opcions que s’indiquen en les diferents normatives autonòmiques són les següents:
Residus específics de risc:
- Incineració, en forns preparats per a aquesta finalitat i construïts amb unes característiques tècniques definides.
- Desinfecció mitjançant esterilització per vapor calent a pressió per la tècnica d’autoclau. Posteriorment, els residus desinfectats podran ser eliminats com a residus urbans. Aquest mètode pot realitzar-se en el propi centre productor.
Els residus tallants i punxants han de ser desinfectats o esterilitzats, eliminant-se com a residus urbans, encara que poden ser reutilitzats ja que no existeix contaminació biològica.
Residus citotòxics:
- Incineració a una temperatura que pugui garantir la seva destrucció
- Neutralització química
En la majoria de les CCAA es contemplen totes aquestes opcions, encara que sempre amb alguna excepció, com per exemple a Galícia i a Madrid, en les quals els residus citotòxics només poden ser incinerats. Per contra, a Aragó el mètode d’eliminació principal d’aquests residus és la neutralització química. No obstant això al País Basc i Galícia la incineració només aquesta permesa en el cas de residus contaminats per la malaltia de Creutzfeldt-Jakob i altres malalties produïdes per prions.
En aquest cas, Juan Sánchez de l’Associació Terra Verda ha comentat que a Mataró existeix el “Tub Verd“, que podien aprofitar per fer l’esterilització mitjançant vapor calent a pressió. I ha comentat que la denúncia davant la Fiscalia de Medi Ambient de la incineració de residus contaminats de la COVID19 la han acceptat a tràmit.
Els ecologistes insisteixen en la necessitat de deixar d’incinerar ara que la pandèmia va de baixa i, sobretot, reclamen un pla per afrontar futurs rebrots de coronavirus sense haver de cremar els residus sanitaris. “Cal que les administracions prenguin consciència del moment que estem vivint i vetllin per la nostra salut”, assegura Silvina Frucella