Salut farà 27.000 proves PCR a les residències fins al 8 de maig. S’han contractat 162 professionals per cobrir baixes i s’han identificat 1.044 places lliures per a reubicar residents
La consellera de Salut, Alba Vergés, acompanyada per la coordinadora de les residències i directora assistencial de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut, Yolanda Lejardi, i pel gerent d’Ordenació i Cartera de Serveis Assistencials del Servei Català de la Salut, Àlex Guarga, ha explicat aquesta tarda les principals línies estratègiques del Pla d’acció i d’assistència sanitària en les residències de gent gran en situació de pandèmia per COVID19. Aquest Pla, que ha estat treballat conjuntament amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, inclou les noves mesures d’intervenció assistencial en els residències de gent gran. L’objectiu és oferir, segons cada cas i cada situació, la resposta més adequada donades les especificitats d’aquest tipus d’equipaments i reforçar-hi encara més l’atenció sanitària.
A Catalunya 64.093 persones grans viuen en places residencials públiques i privades, repartides en 1.073 centres. Són equipaments on es concentra un col·lectiu molt vulnerable per la seva edat avançada –l’edat mitjana dels residents és de 84 anys-, la majoria dependents i grans dependents, i on el 90% presenten malalties prèvies.
La consellera Vergés ha posat de manifest les principals prioritats del Pla. La primera, com reforçar les direccions de les residències des de la vessant assistencial. En aquest sentit, la titular de Salut l’ha vinculat a l’atenció primària, i ha explicat que, des de fa un mes, “s’han triplicat les visites diàries que aquest àmbit fa a les residències”. La segona contempla que els professionals tinguin el material de protecció adequat i formació per a treballar de forma segura, i en aquest sentit s’ha referit a la creació d’un circuit més àgil per disposar-ne i fer-ne arribar, “que ha aconseguit repartir en la darrera setmana més de 500.000 unitats de material”. Per últim, i com a tercera i gran prioritat, Vergés ha subratllat a la necessitat de solucionar els problemes de cobertura de personal a les residències, a causa de l’impacte de la pròpia epidèmia en aquests professionals.
El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha anunciat que farà 27.238 proves PCR als interns de les residències i al personal en els casos en què hi hagi casos sospitosos o confirmats de COVID19, tant a persones que presentin símptomes com a asimptomàtiques. Salut preveu que el 8 de maig s’hagin fet tots els tests.
En una conferència de premsa per a explicar el pla d’acció a les residències, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha assegurat que s’han triplicat les visites d’atenció primària a les residències, que s’ha agilitzat el circuit per a fer-los arribar el material sanitari necessari –xifrat en 500.000 unitats– i que s’han contractat 162 professionals per a cobrir les baixes del personal afectat per la COVID19. La consellera ha explicat que 43 de les 1.073 residències tenien instal·lació d’oxigen i que s’ha augmentat la capacitat en 356 centres.
La coordinadora d’aquest pla acció de les residències de l’ICS, Yolanda Lejardi, ha explicat que han identificat 26 espais a Catalunya amb 1.044 places lliures per si cal reubicar residents. També ha anunciat la creació d’una borsa de treball, amb 700 persones que reben formació en línia.
Respecte de les 914 morts ‘no classificables’ que va anunciar ahir el departament en donar les dades de morts per coronavirus, la consellera Vergés ha explicat que la informació rebuda pel departament no és clara i que es faran trucades i verificacions per tal d’ubicar aquestes víctimes en els quatre àmbits de la defunció: hospitals, residències, centres sociosanitaris i domicilis particulars. Pel que fa a les 456 persones que s’han mort a casa seva, Vergés no ha sabut explicar si ha fallat algun protocol o si es deu a un col·lapse del 061, ha afirmat que morir-se a casa no és pitjor que fer-ho fora i ha afegit que vegades és ‘inevitable’.
Vergés ha remarcat que les dades les ha donades la Generalitat per iniciativa pròpia, sense que ho hagi demanat el Ministeri de Sanitat espanyol, i ha explicat que el nombre de defuncions anunciat és més gran que el que apareix als registres civils perquè està més actualitzat diàriament.
Unificació de borses de treball i crida a professionals
No obstant això, i considerant que no n’hi ha prou, el Pla d’actuació immediat també ha unificat les diverses borses de treball -les del CatSalut, les del sistema de serveis socials i les dels ajuntaments i d’entitats gestores- per agilitzar els processos de substitució del personal dels centres, atès el nombre de baixes a causa de la Covid-19.
“Aquesta unificació d’esforços evitarà ineficiències a l’hora de cercar i compartir els professionals que es necessiten”, ha explicat Lejardi abans d’enumerar els perfils professionals cercats: medicina geriàtrica, medicina de família, medicina interna, medicina general, infermeria, auxiliar de geriatria, fisioteràpia, treball social, teràpia ocupacional, psicologia, etc. En aquest sentit, ja s’ha iniciat la contractació de 31 infermeres a través de l’ICS. Des de la unificació d’aquestes borses, ja hi ha apuntades 700 persones, 192 de les quals són auxiliars de geriatria, un dels perfils més necessitats. No obstant, es continua fent una crida a les persones que vulguin treballar en l’àmbit residencial, als quals s’ofereix formació online assistencial i sobre l’ús del material de protecció.
Creació de nous dispositius
El Pla intensifica i reforça les mesures sanitàries aplicades fins ara i incideix en àmbits com la millora de la sectorització i aïllaments, actualització de protocols, reforç de personal i equips de protecció, entre altres.
Paral·lelament, s’ha creat un comitè executiu, on a més de la Direcció General de l’Autonomia Personal i la Discapacitat, el CatSalut i la Secretaria de Salut Pública, també hi ha integrades les patronals del sector, per identificar i aplicar les mesures més immediates. Així, s’ha classificat les residències segons la seva capacitat per realitzar aïllaments quan hi ha casos amb Covid-19 positiu o amb simptomatologia suggestiva i, en funció d’això, actuar “segons cada cas i situació”, segons Lejardi. “El millor entorn pel resident és la pròpia residència com a domicili propi que és, sempre que ho permeti la seva situació clínica i sempre que es garanteixi la seva seguretat”, ha remarcat.
No obstant això, en els casos on hi hagi més dificultats per fer els aïllaments i preservar les persones que no tinguin Covid-19, s’estan obrint nous espais residencials alternatius adaptats a les necessitats específiques de les persones grans per poder fer aquests trasllats. En aquest sentit, ja s’han identificat 26 espais arreu del territori amb una capacitat total de 1.044 places disponibles per, si cal, reubicar residents. Tot i aquesta oferta de places i espais, se seguiran cercant més per si és necessari.
D’altra banda, s’han identificat 10 residències que requereixen una intervenció específica per les dificultats excepcionals que viuen pel que fa a la manca de professionals, al suport assistencial que necessita la direcció i a la situació sanitària de la pròpia residencia: 3 d’elles ja són en fase de canvi d’entitat gestora, 1 en procés de canvi de direcció i 6 en fase de valoració per concretar com s’intervindrà. A més, 54 residències han rebut suport de professionals assistencials, amb un total de 162 persones incorporades.