Els caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea (UE) han donat dues setmanes als seus ministres de Finances perquè presentin més mesurades per a respondre a la crisi econòmica provocada pel coronavirus, després que Itàlia i Espanya s’hagin plantat per a reclamar una acció europea més decidida. Davant, sobretot Alemanya i Holanda, però també Àustria han optat per la duresa
“Hem debatut totes les possibilitats i hem pres la decisió de continuar tots els nostres esforços basant-nos en un compromís molt fort. Estem llestos per a fer tot el que sigui necessari per a trobar la solució correcta, però hem de continuar els nostres esforços”, va dir el president del Consell Europeu, Charles Michel, després d’una cimera per videoconferència de més de sis hores.
El debat entre els líders, destinat a definir la resposta econòmica davant una crisi que arrossegarà a la UE i l’eurozona a la recessió aquest mateix any, s’ha tancat amb una declaració que es limita a celebrar les mesures ja aprovades i demanar als seus ministres d’Economia i Finances (l’Eurogrup) presentar propostes “en dues setmanes”.
“Aquestes propostes hauran de tenir en compte la naturalesa sense precedents del xoc del COVID-19 que afecta a tots els nostres països. La nostra resposta serà incrementada, com sigui necessari, amb més acció d’una manera inclusiva, a la vista dels esdeveniments, per a donar una resposta àmplia”, diu el text.
Llegeix el comunicat després del cim telemàtic contra el coranavirus
Els líders comunitaris no han tancat un acord, per tant, ni per a la intervenció del fons de rescat de l’eurozona, el Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), ni per a l’emissió de “coronabonos”, deute mutualizada de la Unió.
Es tracta de les dues mesures fonamentals entorn de les quals ha girat la discussió i que seguiran sobre la taula en les deliberacions de l’Eurogrup.
“La porta està oberta per a debatre totes les possibilitats sobre la taula”, va confirmar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, preguntada sobre si els “coronabonos” havien estat definitivament rebutjats.
Fons de rescat o “coronabonos”
El dimarts, l’Eurogrup havia advocat per crear una línia de finançament específic per a la pandèmia canalitzada pel MEDE, que compta amb 410.000 milions d’euros en capacitat de préstec. Aquesta línia estaria oberta a tots els països i permetria atorgar als que ho sol·licitessin fons per fins al 2% del seu PIB amb certes condicions.
Els ministres d’Economia i Finances, no obstant això, van deixar la decisió final en mans dels líders, que avui s’han mostrat dividits sobre si esmentar directament al MEDE com la solució, segons han mostrat els esborranys de la declaració circulats durant la jornada.
Sobre l’emissió de “coronabonos” ja va ser impossible trobar un acord a nivell ministerial i no ha arribat a aparèixer ni tan sols en els esborranys.
Aquesta eina, similar als “eurobons” que es van plantejar i van descartar com a solució a la crisi de deute en l’eurozona en 2011, és rebutjada per Alemanya, Holanda o Àustria per suposar la mutualización del deute i els seus riscos entre els socis comunitaris.
Per contra, nou països -Espanya, França, Itàlia, Bèlgica, Portugal, Irlanda, Grècia, Eslovènia i Luxemburg- reclamen aquestes emissions argumentant que aquesta crisi ha estat provocada per una causa externa i afecta a tots els països, la qual cosa no va ser el cas en 2008.
Itàlia i Espanya es planten
En el transcurs del cim, el primer ministre italià, Giuseppe Conte, va anunciar que ha demanat als seus homòlegs que decideixin en els pròxims deu dies una resposta conjunta per a combatre la crisi i proposat, al costat del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, la creació d’un grup de treball compost pels presidents de les principals institucions comunitàries.
Segons van explicar fonts del Govern italià, Conte considera fonamental que la UE es prengui els pròxims deu dies per a “trobar una solució adequada a la greu emergència que estan experimentant tots els països” del continent.
Espanya i Itàlia, els més afectats d’Europa, es compten entre els nou països que aquest dimecres van reclamar la utilització de deute mutualizada davant una crisi que afecta a tots per igual i ha estat provocada per causes externes.
Mentrestant, segons una nota del Govern espanyol, Sánchez va recordar la situació d’emergència que viuen Espanya i altres països, i amb el suport d’Itàlia i altres socis europeus va exigir a la UE “una resposta clara i contundent de finançament a mitjà i llarg termini”.
“No es poden cometre els mateixos errors de la crisi financera de 2008, que van sembrar llavors de desafecció i divisió amb el projecte europeu i van provocar l’ascens del populisme. Hem d’aprendre aquesta lliçó”, va subratllar Sánchez en la seva intervenció.
Costa: la resposta és “manifestament insuficient”
El primer ministre portuguès, António Costa, va considerar “manifestament insuficient” la resposta donada fins ara per la Unió Europea a la crisi econòmica provocada pel coronavirus i va insistir en la necessitat d’emetre deute conjunt a través dels anomenats “coronabonos”.
“Va ser l’acord possible, però manifestament insuficient per a allò que és exigible a Europa”, va dir en declaracions a la premsa a Lisboa després del cim de líders de la UE, celebrada per videoconferència, en la qual no es va aconseguir un acord sobre l’emissió de deute mutualizada.
Costa va insistir que és necessari actuar en conjunt contra una situació que aconsegueix els 27 de manera “simètrica” i “amb una major dimensió” que les crisis viscudes fins ara pel bloc comunitari.
En aquest sentit, va apel·lar a deixar enrere les divisions que van impedir consensos per a afrontar crisis com la de 2008 o la de les migracions.
“Si ens mantenim en les divisions que ja bloquejaven decisions a temps en 2008 i amb les migracions, Europa sofrirà molt amb aquest tsunami”, va lamentar el primer ministre lusità, que va defensar que és “una oportunitat històrica” de la UE.
Per això, va considerar “absolutament fonamental” realitzar una emissió de deute conjunt de la Unió, per a obtenir millors condicions de finançament als Estats membre.
Costa va recordar que Portugal i altres vuit països ja havien demanat una “resposta més agosarada” per a recórrer a tots els mecanismes previstos en el tractat de la UE, principalment l’emissió de deute, i va assenyalar que hi ha quatre països que s’oposen a aquesta solució.
No obstant això, va matisar que tres d’ells estan totalment en contra i un quart “té obertura suficient d’esperit per a estar disponible a discutir”.
“Si no entenem que davant un desafiament comú hem de tenir capacitat de respondre en comú, llavors ningú va entendre el que és la UE”, sentenci
Merkel no recolza l’opció dels “coronabonos”
Per part seva, la canceller alemanya, Angela Merkel, va expressar la seva confiança que aconseguiran “acords” a la UE enfront del “desafiament comú” que és la pandèmia del COVID-19, encara que va deixar clar que els anomenats “coronabonos” no són una “opció compartida” per Alemanya ni per altres països del bloc comunitari.
“Estem més ben equipats que en anteriors crisis”, va afirmar la líder alemanya, en declaracions després del cim, per a insistir que, en la seva opinió, cal “avaluar tots els instruments” amb què ja compta el bloc comunitari.
Merkel, qui es troba en quarantena domiciliària després d’haver estat en contacte amb un metge infectat, va expressar la seva “comprensió” cap a la situació d’Espanya i Itàlia, dues dels països que insisteixen a emetre els anomenats “eurobons” o deute conjunt.
Però va deixar clar que, almenys de moment, aquesta opció no està “en agenda” per a Alemanya ni tampoc altres estats membres, com Àustria, que aquest dijous va reiterar la seva negativa.
Holanda diu que “no està contra els països del sud”, però que no és el moment de “eines addicionals”
El primer ministre holandès, Mark Rutte, va rebutjar aquest dijous que Holanda estigui “contra els països del sud” i va instar a Itàlia i Espanya a fer ús de “les mesures existents” a nivell nacional per a salvar les seves economies davant el coronavirus, perquè no és moment de recórrer a “eines addicionals”.
“Aquesta crisi no acaba demà. És difícil saber quina serà la situació econòmica d’aquí a la fi de maig. No és prudent desplegar totes les nostres armes ara. En termes socioeconòmics, és millor procedir pas a pas, i usar eines addicionals quan siguin necessàries”, va afegir Rutte, després de la videoconferència amb els seus col·legues europeus per a prendre mesures econòmiques davant el coronavirus.
Si es necessita fer més, va dir, “primer caldrà veure què es pot fer dins del marc del pressupost europeu, perquè hi ha encara opcions disponibles, com per exemple en l’àrea dels fons de cohesió, i si considerarem eines addicionals, han d’estar destinades només als propòsits per als quals van ser creades”.
Per a Rutte, el MEDE, un fons creat en 2012 durant la crisi financera, hauria de ser el “últim recurs” perquè només atorga prestem a països de la zona euro que tenen problemes econòmics i “no poden manllevar diners en el mercat”, la qual cosa, per a Holanda, encara no és el cas d’Itàlia i Espanya.
No obstant això, i malgrat l’absència d’un acord, Rutte creu que la reunió va acabar amb “un resultat, perquè al final no hi ha hagut desacord”, i va assegurar que l’ambient ha estat “cordial i no com alguns van predir, una Holanda contra el sud”, perquè hi ha “molt d’enteniment” cap a la situació en la qual estan Espanya i Itàlia, els països de la UE més afectats per la pandèmia del COVID-19.
Preparar la recuperació una vegada passada la crisi sanitària
D’altra banda, a l’espera d’un nou pla de l’Eurogrup, els líders saluden les mesures adoptades pel Banc Central Europeu, la Comissió Europea i el Banc Europeu d’Inversions. Sobre aquest últim, insten a explorar la possibilitat d’augmentar la seva participació en la resposta econòmica.
Al mateix temps, la UE incideix en la necessitat de preparar la recuperació una vegada passi la crisi sanitària, una tasca que “requerirà una estratègia de sortida coordinada, un pla de recuperació ampli i inversions sense precedents”, apunten.
Els presidents de Comissió i Consell seran els encarregats d’elaborar un pla d’acció per a això.
Al marge de l’economia, sobre el tancament temporal de les fronteres exteriors de la UE als viatges que no siguin essencials, els líders van dir que avaluaran la situació “al seu degut moment” per a decidir si ho prolonguen i, pel que respecta a les fronteres interiors que diferents països han introduït temporalment, van demanar gestionar de manera fluida el pas de persones i béns.
També diuen que abordaran amb “amb urgència” la situació dels europeus bloquejats dins o fora de la UE que no poden tornar als seus països d’origen.
Parlaments de la Roda de Premsa de la Comissió Europea
Aquest és el més destacat de la compareixença en roda de premsa la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen i Charles Michel, president del Consell Europeu.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen comença dient que “és important que ens coordinem en les accions entre els Estats membres i les institucions. Discutim avui amb els països membres la millor manera de mantenir la nostra economia i mantenir sans als ciutadans“. I afegeix: “Els equips mèdics són crucials. Com saben, la Comissió Europea està treballant a aconseguir aquests equips“.
Contínua dient que “volem assegurar-nos que els equips mèdics poden produir-se de manera ràpida. Parlem amb la industra sobre com aconseguir això“. I afegeix: “Estem mobilitzant el pressupost europeu per a les necessitats més urgents. Aquest coronavirus requereix una resposta urgent que està sent presa per Europa“.
Ursula von der Leyen aclareix que “hem de ser molt clars. Estem l’any final del període de set anys de l’últim pressupost europeu“, que afirma que el pròxim pressupost serà clau per a la recuperació. I afegeix: “Tots hem pres mesures per a parar la propagació del virus, però ara hem de coordinar-nos per a aconseguir tornar a la normalitat. Això és el que hem discutit avui“. I continua: “Estem treballant amb els científics i experts a decidir cúanto aquestes mesures d’aïllament social han d’anar-se relaxant“.
Finalitza la seva compareixença indicat que “necessitem solidaritat entre els països membres de la UE, però també necessitem solidaritat entre els països del tothom“. I que “els assessors científics ens proposen diversos escenaris per a la resposta i per a afrontar els diferents tipus de confinament que estan adoptant els països“.
Per part seva, Charles Michel, president del Consell Europeu: “Avui vam tenir un debat necessari. En molts temes hem estat d’acord, però en uns altres hem de continuar negociant“. Recordem que els caps d’Estat i de govern de la UE havien de plasmar aquest dijous en una declaració conjunta la “estratègia coordinada” per a recuperar la normalitat social, econòmica i industrial del continent una vegada superada la pandèmia, però la divisió entre els socis sobre la dimensió, els instruments i l’arrencada d’aquest pla de xoc va impedir un acord en sobre aquest pla de xoc. Després de l’amenaça d’Itàlia de desmarcar-se del text que finalment s’adoptés, els Vint-i-set van decidir donar-se 15 dies per a discutir un full de ruta per a afrontar les conseqüències econòmiques d’una de les majors crisis sanitàries que ha viscut el continent.
“És molt important explicar el que hem fet avui amb els països membres“. I afegeix: “Estem discutint quines altres possibles eines es poden usar en els pròxims mesos“, diu Michel en ser preguntat sobre els anomenats coronabonos. Continua dient que “l’important és estar disposats per a una gran coordinació i prendre decisions coordinades, perquè necessitem usar totes les eines possibles, fins i tot que poguessin intervenir el mercat, tant el curt, el mitjà com el llarg termini“.
Els pregunten què faran per a acabar amb les campanyes de desinformació. Charles Michel, president del Consell Europeu respon que “perquè ser honestos i transparents. Essencialment això, però sabem que pot no ser suficient, per la qual cosa necessitem una estratègia global contra les fake news, especialment en aquesta crisi del coronavirus“. Per part seva, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen respon que “estem molt actius a lluitar contra aquestes faules, contra els qui produeixen malware o altres eines pernicioses. Pensem que la UE està combatent i desmantellant aquestes fake news de manera sistemàtica. Però pensem que és una lluita que ha de ser reforçada en aquests moments“.
Els pregunten si s’adoptaran mesures comunes a la UE de distanciament social. Charles Michel, president del Consell Europeu respon que “és clar que hem de mantenir-les per a impedir que s’expandeixi el coronavirus, però sempre basant-nos en el que diu la ciència. Podrem tenir propostes la setmana que ve en aquest sentit“. Per part seva, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen respon que “hem de desaccelerar la vida quotidiana cada dia, mantenir les mesures d’aïllaments i confinament, caldrà prendre decisions més endavant per a evitar un rebrot del virus, però és clar que tots els Estats estem treballant en el mateix“.