Segons informa Mataró Audiovisual la praderia de posidònia de Mataró es troba en estat crític després del temporal Gloria , desprès de comprobar aquesta setmana el seu estat. Però encara no s’ha vist la part més profunda de l’alguer
Dimarts al matí voluntaris de la Societat de Pesca i Activitat Subaquàtica de Mataró (SPAS) ha fet una immersió per comprovar l’estat de la praderia. S’ha mostrejat la part menys profunda de l’alguer gran. Concretament s’ha arribat a una profunditat de 12 metres, on s’ha vist que hi ha un alt percentatge de mortalitat tot i que encara no se’n tenen xifres concretes. El temporal ha desenterrat la praderia que ha quedat exposada i molt més vulnerable. Encara queda per veure la part més profunda de l’alguer.
Perquè es pugui regenerar la praderia, la freqüència de temporals hauria de ser molt àmplia, just al contrari del que marquen les previsions. Sanmartí explica que aquesta planta és de creixement lent i podria tardar entre 50 i 100 anys a tornar a créixer. Tot i això, Sanmartí alerta que si els temporals són cada vegada més freqüents, no hi haurà res a fer.
La posidònia és una planta molt important per l’ecosistema, ja que estabilitza els sediments, atenua l’onatge i dóna hàbitat a moltes altres espècies com peixos, artròpodes o crustacis, que moriran si s’extingeix la praderia.
Aquest estudi de posidònia s’està realitzant al Mediterrani occidental, mostrejant també altres punts de Múrcia, València, Catalunya i les Illes Balears.
L’Ajuntament passa un primer informe
Un equip de voluntaris de la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques de Mataró (SPAS), de l’Escola del Mar de Badalona i del Centre d’Estudis Avançats de Blanes van realitzar dimarts 12 una primera immersió per inspeccionar l’estat de l’alguer. Els bussejadors van revisar les plantes situades a la part menys profunda de l’alguer, l’estació I, a uns 12 metres de fondària.
Segons dades preliminars, l’impacte és molt greu: es calcula que només en aquesta estació i durant el temporal s’ha perdut una gran superfície de praderia, una afectació més important que la regressió registrada al llarg dels 23 anys d’estudi de l’alguer. A més, la planta s’ha descalçat i ara és molt més vulnerable. L’arribada a les platges de material vegetal provinent de l’alguer dies després del temporal ja era un indicador de la gravetat de l’afectació.
En properes immersions els voluntaris visitaran l’estació II, situada a 20 m de fondària, i la IV que es troba a 5 metres davant el restaurant Pins Mar. A banda del seguiment del mateix Projecte Alguer de Mataró, totes les dades recollides serveixen per a un estudi genèric que el Consell Superior d’Investigacions Científiques està realitzant sobre l’efecte del temporal Gloria a les praderies de posidònia.
Projecte Alguer de Mataró
El Projecte Alguer de Mataró es va iniciar al 1997 i és la iniciativa de voluntariat submarí més gran de Catalunya. Té com a missió conèixer l’estat de conservació i l’evolució de l’alguer de Mataró, i difondre els valors mediambientals d’aquest espai. El club mataroní SPAS i l’Escola del Mar de Badalona coordinen aquest projecte de seguiment amb la participació de l’Ajuntament de Mataró (mitjançant conveni de col·laboració), el centre de busseig Blaumar, la Direcció General de Pesca Marítima, la Confraria de Pescadors de Mataró, el Museu de Mataró i el Port Mataró, i amb l’assessorament científic de la Universitat de Barcelona (UB).
L’alguer de Mataró ocupa una extensió de 600 ha davant la costa de Mataró, i l’estudi fa el seguiment d’una part representativa d’aquesta praderia de posidònia, que és la més important de la costa de Barcelona.