El Tribunal Suprem a fet pública la sentència més important de la història recent d’Espanya. El sentit de la sentencia ja es va filtrar dissabte i diversos mitjans de comunicació van avançar que els líders independentistes serien condemnats per sedició i no per rebel·lió
La decisió s’acosta a les tesis de l’Advocacia de l’Estat, que va sostenir que els fets no van implicar la violència suficient per a encaixar en el tipus penal de rebel·lió.
Oriol Junqueras ha estat el polític condemnat més severament i la seva pena és de 13 anys de presó i altres 13 d’inhabilitació absoluta per sedició i malversació de fons públics. Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa ha estat condemnats a 12 anys de presó i 12 d’inhabilitació absoluta per un delicte de sedició en concurs medial amb malversació.
Així mateix, es condemna pel delicte de sedició a Carme Forcadell a les penes d’11 anys i 6 mesos de presó i igual temps d’inhabilitació absoluta; a Joaquim Forn i Josep Rull a les penes de 10 anys i 6 mesos de presó i 10 anys i 6 mesos d’inhabilitació absoluta; i a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart a les penes de 9 anys de presó i 9 anys d’inhabilitació absoluta.
Quant a Santiago Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó, són condemnats cadascun d’ells com a autors d’un delicte de desobediència a les penes de 10 mesos de multa, amb una quota diària de 200 euros, i un 1 any i 8 mesos d’inhabilitació especial.
La sentència absol als acusats Joaquim Forn, Josep Rull, Santiago Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó del delicte de malversació.
Aquí podeu consultar el quadre dels processats, així com la sentència
És continuen coneixent més detalls de la sentència del Suprem
El Suprem assenyala en la sentència del procés que va bastar el Constitucional i el 155 per a avortar la conjura. Segons informa la Sexta, el tribunal sosté que no va haver-*hi violència instrumental per a declarar la independència, que és buscava negociar. A més, apunta que el dret a l’autodeterminació va mutar en dret a pressionar.”
El Suprem sobre la violència policial durant el 1-O apunta a la seva pàgina 54 de la sentència del procés, que els agents de Polícía Nacional i Guàrdia Civil és van veure obligats a l’ús de la força legalment prevista durant el 1-O davant l’actitud tàcticament dels qui és van apostar als entrades dels centres.
El Suprem, ha sigut duríssim amb l’actuació de Carme Forcadell. El Suprem considera que Carme Forcadell, condemnada a 11 anys i sis mesos de presó, “va encoratjar, va organitzar i va protagonitzar actuacions multitudinàries que van entorpir la labor judicial i que van generar importants enfrontaments entre els ciutadans i els membres dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat”. Així la sentència posa de manifest que Forcadell “va tenir una intervenció rellevant i decisiva”
La sentència adverteix que cap Constitució europea avala el dret a decidir El tribunal adverteix en la seva sentència que cap Constitució europea avala el dret a decidir invocat pels líders del 1-O, és més, enfront de l’argument de les defenses respecte a una sobreprotecció de la unitat d’Espanya, la fallada destaca que la protecció de la unitat territorial d’Espanya “no és una extravagància” sinó un precepte comú en les constitucions europees.
El Tribuna Suprem sosté en la sentència que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (condemnats a nou anys de presó i inhabilitació absoluta) eren els líders respectius de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural, “organitzacions ciutadanes que van ser posades per les seves dos principals dirigents al servei de la maniobra de pressió política que havia estat ideada de forma concertada amb la resta dels acusats”.