Segons una noticia emesa per la ACN apareguda aquest mati de divendres, dos germans que van ser alumnes del col·legi Valldemia dels Maristes de Mataró han denunciat encobriment d’abusos sexuals i pallisses “institucionalitzades” durant la dècada dels 60, segons publica ‘El Periódico’. Ambdós han volgut fugir del relat de casos aïllats que, al seu parer, intenta construir l’Església a l’entorn dels escàndols de pederàstia, i, al contrari, han afirmat que es tractava d’una qüestió “estructural”. A més, els dos han anunciat al rotatiu que denunciaran dos membres de l’orde, als quals han acusat dels abusos que suposadament van patir, fet que pujarà a catorze els maristes acusats . Aquestes són les primeres denúncies contra l’orde fora de l’àmbit territorial de les que han transcendit fins ara, a Barcelona i Badalona.

Els dos germans han explicat també que a banda dels abusos sexuals, la institució adoptava dins del seu mètode educatiu el càstig corporal. “Pallisses”, segons un dels dos germans. Tots dos van ser interns del col·legi Valldemia durant els cursos 1962-63 i 1963-64, al costat d’uns 200 menors més. Dormien en cel·les individuals i relaten que sentien “pànic” per si el cuidador es parava davant de la seva. Ambdós expliquen que els van entrar dins la cel·la diverses vegades.

Valldemia respon per carta

La direcció de Valldemia ha enviat una carta als pares on expliciten que “No teníem ni tenim cap constància prèvia dels comentaris que publica un mitjà sobre dos exalumnes de Mataró. Com sempre la nostra prioritat és donar tota l’atenció, l’acompanyament i l’escalf a les víctimes que pugui haver-hi. Tenim els mecanismes professionals per donar aquesta atenció i, per tant, esperonem qualsevol presumpte afectat que es dirigeixi a l’escola per poder rebre l’atenció adequada“.

En aquesta carta la directora Íngrid Floriach assegura que “Tots els casos dels quals hem tingut constància els hem denunciat. Per desgracia estem parlant de presumptes fets molt antics difícilment verificables, per això és important denunciar per les vies adequades i no només a través dels mitjans de comunicació. Hem de poder atendre adequadament les víctimes, demanar-los perdó i hem de poder esbrinar els fets” i acaba la missiva a les famílies dels alumnes assegurant que “Avui, amb tota la feina feta els darrers anys en prevenció, conscienciació, formació i tutories estem plenament convençuts que els nostres centres són segurs“.