El dret a una vivenda digna és una necessitat essencial per a les persones i está reconegut a tractats internacionals i a la Constitució. Però són moltes les amenaces que barren l’accés a la vivenda i que generen segregació i exclusió social urbana.

A Espanya la inversió en polítiques d’habitatge se situa a la cua de la comparativa europea: s’hi destina el 0,9% del pressupost total per a afers socials, la qual cosa representa el 0,23% del PIB (Font: informe Caixabank,. Juliol 2019)

Històricament, l’acció pública ha prioritzat l’accés a la propietat mitjançant l’habitatge protegit de compravenda: el parc d’habitatges de lloguer social és només del l’1,5% del parc total d’habitatge, el més baix d’Europa.

Si observem específicament el segment del mercat de lloguer, la taxa de sobreesforç (més del 40% dels ingressos dedicats al lloguer) de la població en general es del 42,1%, la més elevada d’Europa.

Així doncs, Catalunya i Espanya són a la cua d’Europa pel que fa a inversió en habitatge públic i en el parc públic de lloguer però al mateix temps és on més costa pagar el lloguer de mercat.

En conseqüència, les situacions de crisi com les que hem viscut i com la que sembla que s’aproxima, situen d’una manera dramàtica a un segment cada vegada més ampli de la població al límit de l’exclusió social i l’emergència habitacional. Les dificultats d’accés han deixat d’afectar únicament als sectors de població més desfavorits per incidir en moltes altres capes socials, com ara la gent jove, la població més gran, aquells amb dificultats de mobilitat o, simplement, tots aquells que han vist minvar els seus ingressos.

El Parlament de Catalunya ha fet diversos intents en defensa d’aquest dret. El darrer ha estat registrar la proposició de llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge (promogut pels grups parlamentaris d’Esquerra Republicana, JxCat, Catalunya en Comú, CUP i acordada amb el Sindicat de Llogateres) per tal de permetre fixar topalls al lloguer en els municipis amb més demanda. (De moment no reeixit encara a causa de discrepancies del grup de JxCat).

La Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energética, aprovada per unanimitat al Parlament, recorreguda pel Govern espanyol i suspesa fins el 2019 al TC, incorporava aspectes com: segones oportunitats per persones endeutades, oferta lloguer social abans de desnonaments, condicionants especials per grans tenidors cara a desnonaments, mesures per creixer parc social de lloguer,… Però quedaven també aspectes pendents de desenvolupament: fer un reglament per habilitar els mecanismes de segona oportunitat, mobilitzar els habitatges buits i sobretot, dotar el pressupost adient al respecte.

Com posar en pràctica el dret a l’habitatge? A les ciutats és on més es pot apreciar el dia a dia de les tensions entre les dinamiques de mercat i l’ideal de construir ciutats més justes, on es pugui garantir l’acccés de tothom a tots els recursos. I per això, resulta imprescindible que es reclami la materialització dels compromisos assumits pels governs, comprometent en el seu acompliment a tota la societat.

Hem demanat de manera recurrent a l’Ajuntament de Mataró que fixés el dret a l’habitatge com una prioritat absoluta.

Però la poca presència als pressupostos i al Pla de Mandat de partides d’inversió destinades a la posada en funcionament de promocions de lloguer social amb participació pública o de partides especifiques als Plans Integrals de Cerdanyola i Rocafonda o la congelació de la reserva del 30% d’habitage de les construccions noves o grans rehabilitacions a la ciutat, semblen indicar que no és així.

Cal recapitular i a la llum del Pla Local d’Habitatge i de les circumstàncies del dia a dia, compartir amb els grups municipals les dades quantitatives i qualitatives que permetin conèixer l’estat de la situació real i treballar aquesta emergència, pensant i coordinant polítiques que vagin més enllà de Mataró, amb tot el municipalisme català metropolità. No solucionarem nosaltres sols un problema que és de país i tampoc solucionarem res, si no es planteja el problema de manera conjunta per part d’una gran majoria del municipalisme català.

I és aquí on Mataró, i la seva voluntat de capitalitat comarcal i de protagonisme, ha de treballar per aconseguir coliderar el conjunt de ciutats grans i mitjanes de Catalunya en aquesta qüestió.

No sabem si la invitació de l’alcaldessa de Barcelona als 164 municipis més propers a Barcelona a reflexionar conjuntament sobre les reptes de futur, una iniciativa en la que va participar també l’alcalde de Mataró, es traduirà en accions i reclamacions conjuntes en molts àmbits, però principalment també en habitatge.

Però cal més. Tot i que s’ha treballat molt en molts d’aquests àmbits, caldria disposar d’una fotografia actualitzada i real de la situació des de diferents aspectes:

– Número i evolució dels desnonaments produits a Mataró per impagament de lloguers

– Número i evolució dels reallotjaments i de l’activació dels mecanismes per oferir alternatives habitacionals. Recursos emprats: habitatges municipals, de Generalitat, privats, …

– Dimensionament necessitats reals d’habitatge a la ciutat i quantificació del dèficit d’habitatge actual i previsió futura.

– Evolució i quantificació de la gestió del dret als subministraments bàsics.

– Evolució i numero de serveis intermediació hipotecària i acompanyament contra sobreendeutament, dacions, refinançaments i quitances.

– Evolució de la disponibilitat d’habitatges i evolució de les llistes d’espera de sol.licitants d’habitatge.

– Evolució utilització Meses d’Emergència

– Quantificació del parc habitatges buits (més de 3.000 a Mataró), segmentació per tipologia de propietari (bancs, fons, grans tenidors,…) i incumpliment de la seva funció social

– Mobilització habitatges buits. Balanç de l’ús llei 18/2007 i resta mecanismes coercitius per incorporar pisos buits al parc de lloguer.

– Infrahabitatges. Quantificació famílies allotjades en aquestes males condicions.

– Evolució operacions de tanteig i retracte

– Evolució d’ocupacions en precari i ocupacions il.legals.

– Establiment i execució de la reserva del 30% habitatge destinat a lloguer social

– Coordinació de tots els recursos socials de la ciutat

– Pressupost municipal i pressupost als Plasn Integrals de Rocafonda i Cerdanyola.

La necessitat i la disponibilitat, és a dir la capacitat de decisió i de finançament, es situen sovint a altres administracions. I per això cal haver fet la feina i després traslladar l’exigència a qui té la clau.

Però per afrontar amb possibilitats reals d’èxit aquests reptes, cal disposar en primer lloc d’una diagnosi clara de la situació actual (incloent tots els aspectes llistats anteriorment i probablement alguns més), conformant un gran problema compartit per una gran majoria de ciutats de Catalunya, que demana un tractament i una exigència conjunta i concreta davant de les administracions supramunicipals, que no es circumscriurà a la demanda, també compartida, d’aspectes només vinculats a la seguretat i a la legalitat.

El GM d’ERC-MES pensem que cal començar a treballar en totes aquestes qüestions, mobilitzant el màxim nombre d’ajuntaments de ciutats grans i mitjanes, i per aquest motiu proposem els següents acords:

ACORDS:

Primer.- L’Ajuntament de Mataró convocarà els Grups Municipals a una jornada de treball on es presentaran de forma detallada totes les dades relatives a l’emergència habitacional descrites anteriorment, i totes les actuacions socials i de tota mena que s’en derivin.

Segon.- Aquesta jornada de treball permetrà veure de manera monogràfica les partides pressupostàries dedicades a aquesta qüestió al pressupost municipal i durant el Pla de Mandat, per tal de situar l’emergència habitacional com una prioritat social de mandat.

Tercer.- L’Ajuntament de Mataró iniciarà una ronda de reunions amb els equips de govern de les ciutats grans i mitjanes de Catalunya, amb les associacions municipalistes (ACM i FMC) i amb els nostres grups parlamentaris al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats, amb l’objectiu d’aliniar tothom en l’exigència concreta a Estat i Generalitat perquè assumeixin la seva responsabilitat en aquesta qüestió.

Tot i això, el Ple decidirà.

Francesc Teixidó i Pont

Portaveu GM ERC-MES

@Radio la voz cerdanyola 2017