Segons el darrer Estudi de la població a Mataró, la ciutat experimenta el creixement més important des del 2009 i a la vegada registra la xifra de naixements més baixa des de principis de segle. L’informe, que elabora el Servei d’Estratègia i Governança de l’Ajuntament, recull cada any les dades estadístiques de Mataró i analitza la seva distribució i evolució al llarg del temps.

Segons les dades del padró continu, a 1 de gener de 2020 a Mataró hi havia empadronats un total de 129.680 habitants, 1.389 més que l’any anterior, la qual cosa suposa una variació relativa de l’1,08%. Es tracta del creixement de població més elevat des de l’any 2009 i amb el qual se supera en un any el llindar dels 129.000 habitants, consolidant la posició de Mataró com a vuitena ciutat amb més habitants de Catalunya.

L’any 2019, el saldo migratori (diferència entre altes i baixes) representa el 95,7% del saldo total de població, consolidant el protagonisme perdut com a motor demogràfic de la ciutat després d’haver estat el saldo natural (diferència entre naixements i defuncions) la component que, des de l’any 2008 i fins el 2016 (“anys de la crisi econòmica”), havia explicat la totalitat o una bona part del creixement anual experimentat per la ciutat. Per nacionalitats, el saldo natural és negatiu per a la població de nacionalitat espanyola (-225 habitants) i positiu per a l’estrangera (+285 habitants), mentre que en el cas del saldo migratori, el de població de nacionalitat espanyola també és negatiu (-305 habitants) i el de nacionalitat estrangera és clarament positiu amb +1.654 habitants.

La incidència de la població de nacionalitat estrangera no es limita a la dinàmica demogràfica del creixement vegetatiu i el migratori, atès que una part de l’increment anual de la població de nacionalitat espanyola de la ciutat és conseqüència d’un procés de canvi de nacionalitat. En el decurs de 2019,  +556  residents han experimentat aquest canvi.

Al llarg dels darrers cinc anys, Mataró ha augmentat la seva població en 3.746 nous habitants, 2.025 habitants més que en el període 2010-2014, variació relativa del 3,8%. La progressiva recuperació en els darrers quatre anys de la component migratòria (diferència entre altes i baixes) ha suposat la substitució de la vegetativa (diferència entre naixements i defuncions) a l’hora d’explicar el creixement demogràfic de la ciutat.  En el període 2015-2019 la component migratòria ja explica el 80,07% del saldo total, quan en el període 2012-2016 no representava ni el 7%.

En el darrer any, set dels onze barris han incrementat la seva població. Els que més han crescut en termes absoluts són l’Eixample (+541), Cerdanyola (+319), Cirera (+199), i Rocafonda (+168), mentre els que han disminuït són Molins-Torner (-38), Peramàs (-14), Pla d’en Boet (-8) i La Llàntia (-2). En termes relatius, els barris que registren les variacions anuals positives més significatives són Cirera (+1,88%), Centre (+1,79%) i l’Eixample (+1,69%).

Altes i baixes

L’any 2019 s’han registrat 7.312 altes, 517 més que en 2018, fet que suposa una variació relativa del +7,61%. En el període 2015-2019 se n’han registrat 31.120, 2.817 més que durant el període quinquennal anterior, 2010-2014, amb una variació percentual del 9,95%. La taxa d’altes dels darrers cinc anys se situa en el 49,03‰, +2,59 punts per mil per sobre de la registrada durant el període 2014-2018 i superior en +3,41 punts respecte a la del 2010-2014.

En el període 2015-2019 el nombre d’altes procedents d’altres municipis de Catalunya (16.048) i d’altres països (8.504) és superior en +213 i +1.749 al total registrat en el període 2014-2018; respecte al quinquenni anterior, període 2010-2014, és un nombre inferior en -301 i superior en +4.358, respectivament. En termes percentuals, els barris que registren percentatges d’altes procedents d’altres municipis de Catalunya superiors al 50% són Centre (69,45%), l’Eixample (67,06%) i Vista Alegre (63,79%). Els barris que tenen els percentatges més elevats d’altes procedents de la resta de l’Estat són La Llàntia (22,38%), Peramàs (16,98%) i Pla d’en Boet (15,73%), mentre que d’altres països són Rocafonda (43,68%), Palau-Escorxador (38,58%) i Cerdanyola (38,23%).

El darrer any s’han registrat un total de 5.963 baixes, 318 baixes més que l’any 2018, la qual cosa representa una variació en termes relatius del +5,63%. El total de baixes del període 2015-2019 ha estat de 27.307, 1.608 menys que en el període quinquennal anterior, període 2010-2014,  fet que suposa una variació relativa del -5,56%. En els darrers cinc anys, la taxa per mil de baixes a Mataró ha estat del 43,02‰, 0,65 punts per mil inferior al període 2014-2018 i -3,58 punts al període 2010-2014.

El saldo migratori del municipi per trams d’edat

L’any 2019 Mataró registra un saldo migratori positiu de +1.349 habitants. Per trams d’edat, els principals saldos positius s’observen en els trams d’edat d’adults – joves i joves: 25-29 anys (+334), 20-24 anys (+328) i 30-34 anys (+231), mentre que els negatius es tenen en edats avançades i són molt baixos. En els darrers cinc anys, la ciutat registra un saldo migratori positiu de 3.813 habitants.

Per trams d’edat, la ciutat té saldos negatius en les franges entre 40-44 anys (-56) i a partir dels 85 anys. Els trams que tenen els saldos més positius són els de 25-29 anys (+956), 30-34 anys (+895) i 20-24 anys (+848). Aquestes dades caracteritzen una migració laboral semblant a la que ha viscut la ciutat en altres moments de la seva història, quan arribaven elevats contingents de població des de la resta de l’Estat i es feien evidents les mancances i necessitats d’habitatges.

Població de nacionalitat estrangera

L’1 de gener de 2020 la població de nacionalitat estrangera suma un total de 22.337 habitants i representa el 17,22% de la població total. Respecte a d’ara fa un any, ha augmentat en +1.367 habitants, fet que representa una variació relativa del +0,60%. En el darrer any, les tres nacionalitats que més han augmentat el seu nombre a Mataró són Marroc (+541), Colòmbia (+145) i Veneçuela (+87).

La distribució de la població de nacionalitat estrangera és molt desigual en el conjunt de la ciutat. Els barris que en termes absoluts tenen un major nombre d’habitants de nacionalitat estrangera són Cerdanyola (7.996), Rocafonda (4.157) i l’Eixample (3.257). En termes relatius, els percentatges més elevats sobre la població total corresponen a Rocafonda (35,44%), Palau-Escorxador (31,53%) i Cerdanyola (25,37%). Tots aquests percentatges s’han incrementat respecte un any abans.

Naixements

En el darrer any s’ha registrat un total de 1.035 naixements, 70 menys que l’any anterior, la qual cosa representa una variació relativa del -6,33%. Es tracta de la xifra de naixements més baixa des del començament de segle. Per al conjunt del període 2015-2019 el total de naixements ha estat de 5.818 nadons, 1.695 menys que en el període quinquennal anterior, període 2010-2014, amb una variació relativa del -19,69%. La taxa bruta de natalitat de l’any 2019 és del 8,02‰, -0,63 punts per mil inferior a la de l’any anterior, la més baixa des de l’inici de la sèrie l’any 1997. Per al conjunt del període 2015-2019, la taxa bruta és del 9,17‰, -2,51 punts respecte el període 2010-2014.

La taxa general de fecunditat (TGF) –relació entre el nombre de nascuts vius per cada 1.000 dones en edat fèrtil d’entre 15 i 49 anys– permet tenir una major precisió sobre el comportament de la fecunditat, ja que tan sols té en compte la població femenina en edat de fecundar. La taxa de Mataró per al període 2015-2019 se situa en el 40,18‰, -8  punts per mil inferior a la del període de cinc anys anterior, període 2010-2014. En el període 2015-2019, les taxes generals de fecunditat (TGF) per barris més elevades corresponen a Palau-Escorxador (49,67‰), Rocafonda (48,86‰) i Cerdanyola (43,08‰), mentre que les més baixes són les de Vista Alegre (30,44‰), Peramàs (34,05‰) i Pla d’en Boet (35,92‰).

El percentatge de naixements de mare de nacionalitat estrangera és del 30,2%.

Defuncions i mitjana d’edat

L’any 2019 s’ha registrat un total de 975 defuncions, 11 menys que el 2018, la qual cosa suposa una variació del -1,1%, amb una taxa bruta de mortalitat del 7,56‰. En els darrers cinc anys se n’han registrat 4.869. La taxa de mortalitat de Mataró dels últims cinc anys és del 7,67‰, 0,28 punts per mil superior al període 2010-2014. La xifra de defuncions s’ajusta als nivells d’envelliment de la població, tot i que pugui millorar l’esperança de vida.

L’evolució anual de la mitjana d’edat mostra un lent però progressiu envelliment de la població, a 1 de gener de 2020 la mitjana d’edat de Mataró és de 42,06 anys, 0,19 més respecte de l’any passat i 1,10 anys més respecte d’ara fa cinc anys. La mitjana d’edat dels homes se situa en 40,64 anys i la de les dones en 43,47 anys (2,83 anys de diferència entre una i altra). El barri que registra la mitjana d’edat més elevada és Peramàs (46,72 anys) i el que té la més baixa és Palau-Escorxador (39,90 anys).

A 1 de gener de 2020 l’índex d’envelliment de la ciutat (relació entre la població de 65 i més anys i la de menors de 15 anys) puja 0,04 punts i se situa en l’1,10 –el 110,39 en base 100–. El darrer any, la diferència entre la població de 65 i més anys i la de menors de 15 anys (+2.154 habitants) és la més elevada des de l’inici de la sèrie l’any 1981. En els darrers tres anys aquesta diferència sempre ha estat favorable a la població de major edat i s’ha anat eixamplant progressivament. Els barris que registren els índexs d’envelliment més elevats són Peramàs (2,02), Pla d’en Boet (1,50) i Molins-Torner (1,47). Els barris amb els índexs d’envelliment més baixos són Cirera (0,77), Palau-Escorxador (0,79) i Rocafonda (0,89).

Esperança de vida

L’esperança de vida en néixer del període 2015-2019 és de 83,63 anys per al conjunt de la població, fet que representa un increment de 0,19 anys. Per sexes, la dels homes és de 80,52 anys i la de les dones és de 86,63 anys, amb una variació respecte del període 2014-2018 de +0,08 i +0,33 anys, respectivament. La diferència en l’esperança de vida de tots dos sexes és de 6,11 anys favorable a les dones.

Dimensió de les llars

En el darrer any s’ha mantingut la tendència en la creació de noves llars. Així, l’1 de gener de 2020 el nombre de llars a Mataró és de 49.045, 358 més respecte del total que hi havia al principi de l’any, amb una variació relativa del 0,74%. En termes absoluts l’increment més elevat correspon als barris de l’Eixample (+203), Cerdanyola (+52) i Rocafonda (+23). En termes percentuals, els barris que més han incrementat el nombre de llars són l’Eixample (1,52%), Palau-Escorxador (0,82%) i Centre i Pla d’en Boet (0,73%).

Per grandària, les llars més nombroses són les de dos membres (13.836 i 28,21%), seguides per les unipersonals (12.675 i 25,84%) i per les de tres membres (9.921 i 20,23%). A 1 de gener de 2020 la grandària mitjana de les llars és de 2,64 membres, la mateixa que fa un any i -0,02 respecte d’ara fa cinc anys. Per barris, la mitjana més elevada correspon a Rocafonda (3,00 membres), seguida per Vista Alegre (2,91) i Palau-Escorxador i Cerdanyola, amb 2,84, respectivament. La més baixa, com ja ha passat en els darrers cinc anys, correspon al Centre (2,29 membres).

Mobilitat entre barris

El 2019 s’ha computat un total de 7.261 moviments de canvis de domicili dins de la ciutat, xifra superior en +220 canvis a la registrada l’any 2018, fet que suposa una variació relativa del +3,12%. El barris que tenen el saldo positiu més elevat són Cirera (8,80‰) i Centre (3,57‰), mentre els que registren el més negatiu són Rocafonda (-8,44‰) i Peramàs (-4,80‰). En el període 2015-2019 els barris que presenten els saldos més positius en els moviments de canvi de domicili entre barris són Centre (21,89‰), Molins-Torner (21,35‰) i La Llàntia (14,42‰), mentre que els que presenten els saldos més negatius són els de Rocafonda (-15,23‰), Pla d’en Boet (-14,56‰) i Palau-Escorxador (-10,45‰).

@Radio la voz cerdanyola 2017