La recepta de l’Ajuntament de Mataró davant l’onada d’inseguretat dels darrers mesos, és posar més policia per intentar frenar els problemes de delinqüència que pateix la ciutat.  El mes d’agost es preveu la incorporació d’una dotzena d’agents a la Policia Local, que cobriran places que havien quedat vacants, contractació d’agents de seguretat privada i col·locació de càmeres de vigilància són unes altres de les mesures. A més, l’alcalde reclama canvis legals per a castigar amb més duresa els lladres reincidents i les “ocupacions delictives”

En una trobada amb periodistes, l’Ajuntament de Mataró va recalcar que vol augmentar la pressió policial per a combatre els problemes de delinqüència sorgits en les últimes setmanes amb un repunt dels robatoris violents i l’ocupació d’habitatges que han generat problemes de convivència. Encara que assegura que aquesta era ja una mesura prevista, el mes d’agost es preveu la incorporació d’una dotzena d’agents a la Policia Local, que cobriran les places que havien quedat vacants. Per la qual cosa, es podrà mantenir els efectius que hi havien abans de les prejubilacions de la policia.

També es reprendrà la contractació de seguretat privada -tramitació paralitzada durant l’estat d’alarma- per a vigilar l’edifici consistorial i alliberar d’aquest treball a sis agents. Finalment, es reactivarà la instal·lació de càmeres de seguretat perquè puguin entrar en funcionament aquest 2020.

Segons informa La Vanguardia, l’alcalde de Mataró ha assegurat que ”delinquir no pot sortir gratis i cal continuar augmentant la pressió policial”. A més, de la tasca policial, assegura l’alcalde, cal insistir també en el “camí polític” per a modificar les lleis que siguin oportunes per a combatre aquest fenomen.

En aquest sentit, Pot apunta a la modificació de codi penal per a “tipificar la reincidència com a agreujant” com una de les possibles solucions davant la proliferació de la petita delinqüència. També afirma que cal buscar “la manera legal d’abordar les ocupacions delictives que generen problemes de convivència i seguretat”. Recordem que el govern municipal és del mateix color polític que el govern de l’Estat, l’únic que pot abordar la modificació del codi penal.

L’Alcalde David Bote. Foto El Periódico

L’oposició demana més mesures

Per la seva banda ja fa dies l’oposició demana mesures per combatre la delinqüència a la ciutat, malgrat les últimes noticies de detencions.

El grup municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de de Mataró va demanar “Més policies, més ben distribuïts pel territori i millor gestionats”. En una reunió amb els representants de l’Associació de Veïns de Cerdanyola de Mataró, els diputats de Ciutadans Lorena Roldán, Carlos Carrizosa i els regidors municipals de Ciutadans van fer pal·lés la manca d’efectius per combatre la inseguretat a la ciutat. Per això varen presentar al Parlament de Catalunya una proposta de resolució demanat més efectius dels Mossos d’Esquadra de forma permanent i no transitòria com és el que va anunciar el conseller d’Interior, Miquel Buch.

Junts per Mataró ja va posar clar que la inseguretat ve de la desigualtat que es viu avui en dia a la nostra societat. Des de Junts per Mataró creuen que el Govern, amb el tema de la seguretat, fa una diagnosi parcial atribuint en exclusiva l’augment de criminalitat a persones que venen de fora fruit de la pressió policial que s’efectua en altres municipis com Barcelona. Pensa el grup municipal que el problema és més profund que això, que tot deriva de molts factors, sobretot de la desigualtat que vivim avui en dia a la nostra societat.

Tot aquest problema no el solucionarem ni amb patrulles veïnals ni amb un reforç policial exclusivament. Caldrà que sapiguem tractar des de la vessant social tot aquesta situació, i aquí caldrà la implicació d’administracions i de la societat civil“.

Per la seva banda, des del grup municipal d’Esquerra Republicana – Moviment d’Esquerres consideren que la defensa dels drets dels més vulnerables, és la seguretat de tots. Indica que es treballi en els valors que es vol que representi la nostra societat, així com alhora continuaran exigint mesures immediates al govern municipal per tal de garantir la convivència a Mataró. Per aquest motiu, el grup municipal ha elaborat 7 punts respecte a la inseguretat a Mataró.

Solucions “no sols policials

Segons informa El Periòdico, malgrat l’enfocament en termes de seguretat que va tenir en gran part de la trobada amb periodistes, l’alcalde de Mataró –el partit del qual, el PSC, governa en coalició amb els comuns- va admetre que les solucions a les problemàtiques que viu la ciutat en l’àmbit de la seguretat no poden ser només policials.

Així, va explicar haver mantingut diverses converses amb el conseller El Homrani per a veure quin tipus d’actuacions des d’un punt de vista social es podrien posar en pràctica per a millorar la situació dels menors no acompanyats que serien responsables com a mínim d’una part dels incidents que viu la ciutat.

D’altra banda, David Bote ha explicat que durant aquest 2020 –concretament a l’agost- està previst recuperar fins a dotze places de policies locals fins ara vacants així com la contractació de seguretat privada per a alliberar els sis efectius que custodien el propi edifici de l’Ajuntament i la instal·lació de les primeres càmeres de videovigilància que hi haurà a la ciutat, emplaçades en la zona d’oci del Pla d’en Boet, un altre dels punts calents de la capital del Maresme, especialment de nit.

Ocupacions, el gran problema a la ciutat

En el cas de Mataró, el fenomen de les ocupacions és una de les principals preocupacions post-Covid de la policia. En les últimes setmanes s’han fet diverses actuacions policials en habitatges ocupats i s’està treballant per a intentar clausurar un edifici de la Sareb totalment ocupat en el barri de Cerdanyola de Mataró, arrel d’una petició de l’Associació Veïnal.

Segons informa el Capgròs, l’immoble ocupat per desenes de persones de perfil conflictiu al barri de Cerdanyola de Mataró presenta, de manera poc sorprenent, un estat absolutament deplorable. Les imatges cedides per ciutadans barri mataroní mostren l’entrada de l’edifici, en condicions del tot insalubres i insegures per als residents i per a veïns de l’entorn.

El cas d’aquest immoble és segurament el més greu que hi ha a la ciutat en matèria d’ocupacions il·legals. L’AV de Cerdanyola calcula que hi ha unes 100 persones vivint-hi, tot i que l’Ajuntament rebaixa aquesta xifra. Sigui com sigui, són desenes d’ocupes que han generat tota mena de problemes al carrer Jaume I i el seu entorn, ja que tal i com denuncien els veïns, viure-hi a prop s’ha fet del tot insostenible. Festes fins a altes hores de la matinada, amenaces a qui els crida l’atenció, avaries en el subministrament elèctric i d’aigua que tenen punxats i un llarg etcètera.

Tècnics municipals han inspeccionat l’immoble en diverses ocasions, amb vestimenta especial de protecció per protegir-se d’elements insalubres, i l’Ajuntament està maniobrant per intentar accelerar-ne el desallotjament, però sembla que el procés va molt per llarg. El fenomen, en tot cas, s’ha extès arreu de la ciutat, malgrat que la pressió policial també és gran, com demostra l’operatiu de Mossos, Policia Nacional i Policia Local de fa un parell de setmanes a tres immobles

De fet, estan previstes dues manifestacions en el barri per a denunciar els problemes de convivència i seguretat que genera aquest edifici. Els dos propers diumenges els veïns sortiran al carrer convocats una per l’associació de veïns i l’altre la convocatòria la fa les autodenominades ‘patrulles veïnals’.

Davant la mobilització ciutadana, Bote ha fet una crida a la calma i assegura que els “esforços” dels diferents cossos policials estan donant resultats i assegura, sense concretar-los, que els índexs delictius van a la baixa en els últims dies: “El repunt ha millorat, però encara des de la provisionalitat de les dades“.

I és que les dades delincuenciales posteriors a l’aixecament de l’estat d’alarma encara no estan tancats. Abans d’això els cossos policials ja reconeixen un repunt de la delinqüència a la ciutat, especialment quant als robatoris. Es tracta d’una tendència que no és nova, ja que aquests indicadors ja existien abans de la pandèmia.

Segons informa La Vanguardia, relatiu a les dades subministrades pels Mossos, durant el primer trimestre de l’any, respecte al mateix període de l’any anterior, el nombre de furts, robatoris amb força i robatoris amb violència ha passat de 1.060 a 1.173, un 10,7% més. El nombre d’ocupacions també havia augmentat ja abans de la crisi sanitària. De 33 a 45 (+ 36,5%) durant els primers tres mesos de l’any.