La plaga de la papallona del suro es fa notar en diferents poblacions del Maresme. Hi ha controvèrsia en si intervenir o no. José Antonio Ricis indica que és una situació cíclica i que “els tècnics forestals no estan d’acord amb eliminar-les amb tractaments fitosanitaris

Diferents veïns de la comarca han observat una proliferació de papallones petites, de color marró i antenes plomoses. Es tracta de la coneguda com Lymantria dispar (papallona del suro o lagarta pelussa), papallona nocturna natural d’Europa i d’Àsia que, normalment, es troba en equilibri de manera natural en els nostres boscos afectant, sobretot, les alzines i les sureres. La seva presència, especialment abundant en zones on proliferen les sureres, la qual cosa fa que centenars d’elles es puguin acumular en un mateix punt, sorprèn moltes persones. La seva arribada a diversos punts de la comarca del Maresme, per això, sembla que és més puntual de moment.

Segons van informar els agents rurals ni la papallona ni l’eruga són urticants ni perilloses per a les persones o animals. Els Agents Rurals informen que en qüestió de dies s’anirà reduint la població.

A l’ésser una espècie autòctona, compta amb nombrosos depredadors i paràsits (ocells insectívors, escarabats, vespes i mosques paràsites) que controlen les fluctuacions poblacionals. No obstant això, de manera cíclica la població augmenta enormement i pot produir molèsties i intenses defoliacions durant diversos anys. Enguany s’ha detectat una important activitat. De fet en comarques com La Selva han realitzat fins i tot tractament fitosanitaris extraordinaris.

Segons el regidor de Verd Urbà, José Antonio Ricis, sol·licita paciència perquè enguany els boscos han patit l’eruga lymantria i ara passen a l’estat de papallona. És una situació cíclica i passarà en uns dies. Afegeix que “els tècnics forestals no estan d’acord amb eliminar-les amb tractaments fitosanitaris“, aquest tractament no fa selecció i ho mata tot. El bosc es regenera en pocs mesos, segons indica el regidor. “Els més perjudicats són els propietaris del cautxú, només es recol·lecten cada 10 anys aproximadament, i aquestes plagues els fan perdre el seu valor en pròxima recollida“. Insisteix que “és un fenomen natural cíclic que segons els entesos és millor no intervenir, però si és veritat que també hi ha veus que no estan d’acord, però és més un interès econòmic que per la biodiversitat“, conclou.

@Radio la voz cerdanyola 2017